Rutes i excursions

Tres dies de trekking per Andorra

0 vots

Seu d'Urgell (La) - Lleida

Feia temps que volia afegir a la meva col·lecció de viatges una anotació diferent dels clàssics viatges d’avió i hotel, i una excursió a peu pel Pirineu d’Andorra m’ho va permetre. Per Francesc Poyato

La meva petita travessa comença a les 6 del matí a l’estació d’autobusos de Barcelona Nord, on agafo un autobús de línia que em porta a Andorra la Vella, capital del Principat d’Andorra. Passades les 09.30 ja estic caminant pels carrers de la petita ciutat car-regat amb la motxilla en direcció a les Escaldes, on començaré la meva ascensió a partir del Camí de Muntanya. Un cop creuada la carretera de la Comella, comença l’autèntic sender de gran recorregut GR-7, seguint la vall del riu Madriu. Aquesta àrea forma part de la vall Madriu-Perafita-Claror, que, amb 4.247 hectàrees i ocupant gairebé el 10% del territori nacional andorrà, és l’única vall sense carreteres a tot el país, una àrea totalment verge, i declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco l’any 2004. Aquesta vall es manté intacta des de l’època medieval amb la ramaderia com l’única activitat, practicada per no més de trenta petits propietaris de terreny, que no tenen més de l’1% de la superfície del parc.

 


Durant l’ascensió, que es fa bastant dura –l’ús de bastons de suport per caminar és imprescindible– fins al refugi de Fontverd (més de 1.800 m), és curiós veure el conjunt de bordes (cases típiques de pedra) de Ràmio (a 1.610 m). El camí continua amb un desnivell menys pronunciat cap al refugi del riu dels Orris, a 2.230 m, on comença la lleu ascensió final al refugi de l’estany de l’Illa. Aquest últim és el refugi més gran, amb 60 lliteres, i a més alçada de tot el principat, a 2.500 m d’alçada. El refugi es troba a uns 300 metres de l’estany de l’Illa, també un dels llacs més grans que podem trobar a Andorra.

 


Aquest refugi, com tota la xarxa andor-rana, reuneix totes les condicions que podem esperar d’aquest tipus d’instal·lacions, de manera que des d’aquestes línies felicito el govern andorrà per la seva construcció i continu manteniment. Això sí, cal anar proveït de matalàs i sac de dormir de bona qualitat, ja que les temperatures, especialment durant la nit, no s’allunyen gaire dels zero graus. I tot i que en els refugis sempre es coincideix amb altres excursionistes, mai no és sobrer portar llumins per encendre la xemeneia en cas de voler menjar calent (tot dependrà de les provisions que carreguem).



Del refugi de l’Illa al de Cabana Sorda

 


Aquesta és l’autèntica etapa marató de la meva travessia, que s’inicia a les 6 del matí amb l’esmorzar i un bon cafè calent per poder iniciar l’ascensió al coll dels Pessons cap a les 7. El coll dels Pessons és el pas de muntanya des de l’estany de l’Illa cap als llacs dels Pessons. Un cop s’arriba al punt culminant d’aquesta pujada, a més de 2.800 metres d’alçada, és molt recomanable fer bon ús de guants, pantalons llargs, jersei polar antivent i, fins i tot, de passamuntanyes. Hi fa tant fred i vent que, fins i tot en ple juliol, totes les proteccions poden semblar poques. Un últim cop d’ull a l’estany de l’Illa i a la vall del Madriu des de la collada dels Pessons és, sens dubte, el millor premi a una pujada poc fàcil. A partir d’aquí, el panorama canvia i s’inicia un descens esglaonat, encara que complicat a l’inici, al circ glacial dels llacs de Pessons. Aquest agradable descens, a través de set llacs, ens porta a l’estació d’esquí de Grandvalira, en el vessant de Grau Roig, on trobarem al restaurant els primers signes de civilització i la nostra primera oportunitat per carregar el mòbil.

 


Després d’un més que merescut dinar a Grau Roig, la travessia continua cap al poble de Soldeu, seguint les pistes d’esquí de l’estació hivernal, reconvertida a l’estiu en centre de senderisme, bicicleta de muntanya i fins i tot en camp de golf. Després de continuar descendint per una àmplia pista, i en una zona sense pràcticament arbres a ple sol del mes de juliol (recomanable portar cap i coll protegits), s’arriba a Soldeu, on es pren, després de vint minuts més de camí, la carretera de la vall d’Incles fins a un trencall que ens indica el refugi i estany de Cabana Sorda. Una suau pujada de no més de dues hores ens condueix a un altre dels grans llacs andorrans, en una petita vall on ramats de cavalls viuen en plena natura. El petit i acollidor refugi al costat del llac és el punt final d’una etapa de gairebé deu hores, és un lloc idíl·lic per prendre un sopar al costat del foc de la xemeneia.


De la Cabana Sorda fins a Canillo


Fi de la travessa. De nou a les 6 del matí toca cafè i esmorzar. Aquesta vegada, envoltat de la mateixa manada de cavalls amb la qual he compartit sopar la nit anterior. I, una altra vegada, cap a les 7 reprenc la marxa, en sentit invers i retornant en descens sobre les meves passes cap al poble de Soldeu per agafar el camí del Gall fins a Canillo. Aquest camí, que discorre paral·lelament a la carretera general núm. 2, ofereix fins a 15 petites estacions d’interpretació de la natura i diferents senders de connexió amb la carretera. És un camí bastant fàcil, per la qual cosa és molt probable trobar-se amb força excursionistes durant el passeig. L’altura sobre la carretera, bastant considerable, permet tenir unes bones vistes de tota la vall. Canillo és el punt final d’aquesta travessia per donar pas a uns dies de relax a Andorra la Vella. Des del centre de Catalunya i amb cotxe, una aventura molt assequible i molt recomanable per a tots els qui gaudeixin del senderisme.


Més informació a topconsulting@topconsulting.es

Galeria de fotos

Més plans

Panoràmica nocturna del Parlament de Budapest.

Budapest: Una llum darrere del teló d'acer

La ciutat ho té tot perquè en gaudim: bellesa, història, misteri, bona cervesa, el Danubi i, sobretot, la seva gent

Els pobles més bonics i màgics del món

Coneixes aquests llocs de gran bellesa?

Teulades de Marràqueix.

Marràqueix, la ciutat vermella

Els seus carrerons són autèntics laberints i molts d'ells acaben en cul-de-sac

Els cirerers en flor del carrer Heerstraße, a Bonn.

Un viatge pels deu carrers més bonics d'Europa

Tot l'encant i la història del vell continent els podràs gaudir recorrent aquests passejos i vies

De:
Fins a: