La música, els balls i els colors seran protagonistes a Súria el cap de setmana de Pasqua, dissabte 31 de març i diumenge 1 d’abril. Vuit colles ompliran places i car-rers per celebrar les caramelles: els trabucaires del Tro Gros, els cantaires de la Llanterna, el grup juvenil del Foment Cultural, els grans de l’Agrupació Sardanista i també els infantils, l’infantil del Foment Cultural, la colla Altatxu i la coral Sòrissons combinaran tradició i modernitat per desplegar les millors gales.
Les tradicionals caramelles de Súria estan considerades les més grans de Catalunya, hi participen prop de 900 cantaires i dansaires que cada any per Pasqua fan vibrar la població. Segons la regidora de Cultura, Montse Juncadella, les caramelles de Súria són «tant o més importants que la festa major», ja que tots els veïns s’aboquen a participar-hi, de manera directa o indirecta. La majoria ho fan formant part d’una de les colles, on poden conviure des de nens petits fins a avis. «No hi ha límit d’edat», apunta la regidora. La implicació de petits i grans demostra que la tradició caramellaire es manté ben viva. Els suriencs no es perden mai la festa i «esperen que sigui Pasqua per sortir a caramelles», destaca Juncadella. I afegeix que «és un orgull que cada cop siguin més grans».
El cap de setmana de caramelles no tot són cants i danses, sinó que Súria aposta per un programa complet d’activitat tant dissabte com diumenge. Per exemple destaquen els concerts joves, amb grups com la Banda del Coche Rojo, King Size, La Raíz, Albercocks i Banana Beach (vegeu actes detallats i horaris a la pàg. 3).
Tradició i modernitat
La tradició de les caramelles de Súria es remunta al segle XVI. Inicialment, les cançons tenien un contingut exclusivament religiós, per enaltir la Pasqua de Resurrecció. Amb el temps, però, es va donar peu a introduir altres temàtiques que celebraven l’arribada de la primavera, i de mica en mica també es van incorporar cançons satíriques sobre temes d'àmbit local i nacional. Aquestes últimes s'han batejat com a «botifarres», en què els grups més joves critiquen l'actualitat amb to foteta.
En tots els casos, les cançons s'interpreten de forma coral amb acompanyament musical. Montse Juncadella explica que la tradició es manté, amb músiques basades en la sardana, però reconeix que les músiques més actuals han anat guanyant terreny. L'evolució també s'ha plasmat en el volum de colles i la indumentària de colors que les identifica, així com també en la manera com els grups es desplacen per la vila. La regidora recorda que antigament, el dissabte a la tarda, amb les Caramelles a Pagès, les colles recorrien les masies caminant. Ara, en canvi, l'itinerari es fa amb vehicles.
La tradició, però, fa que es mantinguin figures indispensables dins les colles, com el ballester, que és qui porta l’estri extensible amb el qual es regalen flors a les persones que es miren les caramelles des del balcó. Al mateix temps, a Súria també s'ha convertit en icònica la figura dels trabucaires, amb la colla Tro Gros. Si bé consten a les caramelles del poble des del segle XVIII, la colla es va recuperar l’any 1975 després de dècades d'absència.
Gegants per Rams
Les caramelles ompliran Súria el cap de setmana que ve, però abans, aquest diumenge, s’hi celebra la Fira de Rams. La benedicció del ram (a les 12 h davant l’església) i la trobada de colles geganteres amb cercavila i ballada (arrencarà després de la benedicció de rams) seran els actes més destacats de diumenge al matí. A més a més, la d’enguany és la desena edició de la trobada gegantera i tindrà la participació de set colles de diferents localitats catalanes i també les colles surienques Gorg de l’Olla i Geganters i Grallers del Poble Vell. I diumenge a la tarda (17.30 h), sardanes amb la Cobla Súria, a la plaça de Sant Joan.
Ball de bastons a les caramelles de Súria de l'any passat
Els cantaires de la coral Sòrissons en plena actuació
