Brussel·les a la televisió, Brussel·les a les xarxes socials, Brussel·les als diaris, Brussel·les a les ràdios... la capital de Bèlgica manté en els últims mesos una exposició mediàtica sense precedents. Al focus atorgat per la Unió Europea en les últimes dècades s´ha sumat en els darrers mesos el trasllat del procés català amb la presència de Puigdemont, que ha portat Brussel·les a la primera línia mediàtica.
Però la capital de Bèlgica és molt més que una font inesgotable de notícies. Fora de la bombolla europea, barri cèntric en el qual es troben els principals edificis de la Unió Europea, comandats pel Berlaymont i el Parlament Europeu, hi ha una capital moderna, diversa, culta, freda i verda.
Comencem pel final, perquè la dada deixa bocabadats als novells: Brussel·les és la capital d´Europa amb més zones verdes. El parc del Cinquantenari, el Reial, el Josa-phat i l´Elisabeth són refugis cèntrics i ben repartits que fan agradable qualsevol passeig per la ciutat. Al nord es troba el parc de Laecken, que acull l´Atòmium -monument de més de 100 metres d´altura construït per a l´Expo del 58 i que és una de les postals més vistes- i al sud, l´immens Bosc de la Cambre. Ambós suposen centres d´oci enormes i valuosos per als habitants de Brussel·les. Això sí, quan el temps ho permet, perquè una altra de les característiques de Brussel·les és el seu clima. No destaca tant pel lògic fred d´aquestes latituds sinó per la seva foscor. És una ciutat encapotada eternament. El desembre paAAr només va tenir deu hores de sol, rècord mensual en més de 80 anys i el principal motiu pel qual els habitants de Brussel·les fugen ràpidament de la ciutat quan tenen vacances o afronten la jubilació.
Gastronomia i cultura
Amb abric, bufanda i unes bones botes qualsevol passeig per Brussel·les ha de tenir com a epicentre Le Grand Place, una autèntica meravella que el 1998 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat i que ja justifica el viatge. L´Ajuntament, d´estil gòtic flamíger i construït al segle XV, és la joia de la corona. La Casa del Rei i la Mansió dels ducs de Brabant són els altres edificis més significatius del cor de la ciutat, un formiguer de turistes a la recerca de selfies impossibles.
Un cop aquí les opcions per afrontar amb energia la visita són variades. Les xocolateries -cal esmentar especialment les de les Galeries Saint Hubert- i els llocs de patates fregides -gruixudes i fregides dues vegades- i gofres són les particularitats de Brussel·les, que té en la seva oferta gastronòmica els musclos com a plat típic (molt recomanables els de Chez Leon). I cal destacar els nombrosos bars amb cerveses made in Bèlgica.
El decebedor Manneken Pis, la catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula, l´església Notre Dame du Sablon i el mirador Mont des Arts són les altres clàssiques parades al centre de Brussel·les. En el viatge cal trobar unes hores per als seus variats i rics museus, des del Belvue i el del Cinquantenari, tots dos principalment d´història, fins al d´Instruments Musicals passant pel de l´arquitecte Víctor Horta, el del pintor surrealista René Magritte i el del còmic. Encara que per apreciar l´obra d´Horta no hi ha res millor que buscar directament en el mapa els preciosos edificis que va dissenyar.
Flamencs i valons
Aquests referents artístics són dels aspectes que més uneixen els belgues i els brussel·lesos. Perquè el país està partit i es divideix entre flamencs i valons, separació en la qual l´idioma és el seu estendard més important. Brussel·les no escapa d´aquesta complexitat, apreciable ja des del mateix aterratge. La capital, que s´ha menjat amb el pas dels anys els municipis del seu voltant, és governada per més d´una vintena d´administracions diferents. Però aquest conflicte d´identitat s´ha convertir també en una virtut.
Sempre en un segon pla per la se-va proximitat amb altres capitals més atractives, Brussel·les es fa forta gràcies, sobretot, a la seva varietat.
