Explica la llegenda que dos nens sorgits del riu Vístula, Wars i Sawa, es van enamorar i es van unir per crear Warsawa, Varsòvia en polonès. Aquest romàntic i mític origen, guarnit amb música de Chopin, present en molts racons de la ciutat, contrasta amb la història d’aquesta soferta urbs, capital de Polònia des del 1596.

Per Varsòvia ha passat la història d’Europa però cap esdeveniment arriba a la magnitud del viscut el 1939. L’1 de setembre, l’exèrcit nazi envaeix el seu país veí i l’exèrcit polonès és fàcilment der-rotat en no poder fer front a les superiors tropes germàniques que estaven usant la famosa tècnica de la blitzkrieg -guerra llampec- que desembocaria en la Segona Guerra Mundial.

En els últims dies de l’ocupació nazi, Varsòvia va protagonitzar la rebel·lió civil més gran contra l’Alemanya d'Adolf Hitler, que va acabar amb milers de ciutadans morts i la major part de la ciutat destruïda, com s’ha mostrat en diferents obres, tant en la literatura com en el cinema, com és el cas de l’oscaritzada pel·lícula de Roman Polanski El pianista.

Restaurada durant l’època soviètica, Varsòvia és en l’actualitat una ciutat de contrastos, una mescla del que és antic i el que és nou, tant en el sentit espiritual com en el seu aspecte exterior: es va respectar la tradició però es va mirar amb decisió cap al futur. La Ciutat Vella, el seu centre històric i, alhora, cor de la capital, va ser restaurada gairebé des dels seus fonaments amb tanta cura que va motivar la UNESCO a declarar-la Patrimoni de la Humanitat, excepcionalment, en tractar-se d’una reconstrucció. Diversos dels seus elements recorden aquella època, abans de la destrucció, com també el realisme arquitectònic socialista, heretat de l’època estalinista amb el Palau de la Cultura i de la Ciència -un edifici de 242 metres d'altura-, el punt més alt de la capital de Polònia.

A uns deu minuts caminant d’aquesta imponent edificació es troba el carrer Nowy S’wiat -Nou Món-, una de les artèries comercials més importants d’Europa, farcida de botigues, bars i restaurants, que connecta amb Krakowskie Przedmiecie a l’altura del Palau Staszic, custodiat per l’escultura d’un altre polonès il·lustre: l'astrònom Nicolau Copèrnic. Ambdós carrers formen el Camí Reial, on es troben alguns dels edificis més importants com l’església de la Santa Creu, on és enterrat Chopin, un dels símbols nacionals, l’antiga Biblioteca Universitària, la Universitat de Varsòvia i el Palau Presidencial i edifici on es va signar el famós pacte de Varsòvia.

Aquesta desemboca a la plaça del Castell, presidida per la columna del rei Segimon III Vasa, porta d’accés a la Stare Miasto, o Ciutat Vella. On hi ha la plaça del Mercat, enmig de la qual es troba el monument a la Sirena, símbol de Varsòvia. Les nombroses galeries, restaurants i terrasses de les cafeteries atrauen a la plaça del Mercat multitud de turistes. Així mateix és un lloc de trobada de pintors i artistes, i punt de partida per fer una passejada per la ciutat amb un cotxe de cavalls.

La capital polonesa amb prou feines conserva un grapat de restes del que va ser el seu gueto durant la Segona Guerra Mundial. Una dotzena d’edificis, la majoria en estat ruïnós, una sinagoga i escarits fragments del mur de 18 quilòmetres i tres metres d’alt que va envoltar al gueto són els únics records de la presó agònica que la població jueva de Varsòvia va patir entre el 1940 i el 1944.

Un museu que pretén deixar enrere l’ombra de l’antisemitisme a Polònia, país on actualment només resideixen al voltant de 40.000 jueus -n’hi va haver 3,5 milions abans de la guerra-, però on encara són visibles les traces d’un recel antic.