Pujar, viatjar i arribar a la teva destinació. Aquests són els tres pilars bàsics que formen l´experiència d´anar amb metro. Els qui l´utilitzen defugen de més objectius. Tant és així que s´ha convertit en un clàssic des del moment en què les portes del vagó s´obren fins que estan a punt de tancar-se. La majoria de la gent corre, com si en els propers tres o quatre minuts -en condicions normals- no en passés cap altre. Un vist i no vist en un mitjà de transport que aglutina veritables ciutats subterrànies. Entre els nombrosos suburbans n´hi ha un que destaca sobre la resta: el de Moscou.
Amb més de 9 milions d´usuaris al dia, el metro de la capital russa és el més utilitzat diàriament. Té 12 línies i 196 estacions, i 44 han estat reconegudes com a objectes de patrimoni cultural. Inaugurat el 1935, el suburbà més bonic del món és el cinquè més ocupat del món també i per al 2020 es preveu la construcció de 78 noves estacions. Durant la Segona Guerra Mundial i un cop els atacs aeris nazis van finalitzar, el metro no únicament va ser un refugi contra els bombardejos, sinó una segona llar per als moscovites.
Entre les seves parets van néixer uns 217 nens, a les estacions els habitants hi podien trobar botigues i perruqueries, i fins i tot una funcionava com una biblioteca pública. Entre el 2 d´octubre del 1941 i el 7 de gener del 1942 va tenir lloc la batalla de Moscou i el 15 d´octubre, sota el pànic general i els rumors que la ciutat seria lliurada als alemanys, el comissari del Poble, Làzar Kaganóvitx, va ordenar que el metro fos destruït. Aquella nit moltes de les estacions van ser minades o sabotejades. El dia 16 al matí els moscovites se´l van trobar tancat i aquell dia va entrar als annals de la ciutat com l'únic en què el metro no va circular en els seus 82 anys d´història. L´ordre va ser cancel·lada aquella mateixa nit i el metro no va ser objecte de cap dany.
La majoria de les estacions tenen alts sostres, mosaics, pintures, llums aranya, columnes... Res a veure amb altres metros del món. D´aquí ve el seu nom, palau del poble, per la curiositat dels turistes per conèixer-lo. A més, hi ha infinitat de galeries virtuals amb imatges de les estacions més populars.
Història
Els temes que es tracten són, principalment, els fets històrics per a la ciutat i el poble moscovita: la guerra, la lluita per la llibertat del poble, la reunificació amb Ucraïna o aspectes de la vida quotidiana. Moments de la història que també estan presents a l'estació d´Arbàtskaya, més profunda que la resta perquè durant la guerra freda es volia utilitzar com a refugi en cas de guerra nuclear.
La idea de fer aquestes impressionants i cridaneres estacions va ser del govern de Stalin, que des dels seus inicis va voler construir la xarxa de metro més important del món per demostrar la superioritat del sistema socialista. Per això, la idea era crear espaiosos llocs on l´usuari se sentís tan còmode com a la superfície.
Entre totes les llegendes i curiositats que envolten el suburbà, en destaca un sobre la resta: els gossos de carrer de Moscou. Abandonats, agafen el metro tots els matins als suburbis per dirigir-se al centre i, un cop allà, arriben als punts on els resulta més fàcil alimentar-se. Gràcies al seu sentit de l´olfacte i la seva capacitat per percebre la intencionalitat, són les millors armes per sobreviure en un món habitat per carteristes, rodamons i prostitutes.
No obstant això, mantenen la seva finor i són capaços de seduir les joves perquè s´asseguin als bancs a menjar un sandvitx, i es mostren amb ulls tendres i gemecs suaus. Tal vegada, també, aconsegueixen una no menys preuada carícia.
Segons els científics, les noves característiques dels gossos de carrer moscovites poden considerar-se trets evolutius i han observat que escullen els vagons amb menys gent -el primer i l´últim generalment- i que són capaços de no perdre la seva parada al metro, ja que tenen un excel·lent control del temps, i el encara més important, no s´extravien entre les diferents línies per arribar a la seva destinació... un objectiu complicat per a qualsevol turista atès que tot està senyalitzat amb alfabet ciríl·lic.
