Un detall sensorial traça en l'aire la gran diferència entre Tòquio i Kyoto: el soroll. Si a la capital japonesa la publicitat sonora i la bullícia d´una gran ciutat -en la qual transiten diàriament prop de 30 milions de persones- dibuixen un mapa de sons, a Kyoto la calma marca el ritme d´una localitat treta d´una altra època.

A l´antiga capital imperial no hi ha estridències. No hi ha gratacels, ni els joves tenen pintes estrafolàries ni el ferrocarril fa sonar la banda sonora del dia a dia. Allà se sent com els ocells canten -i no és poca cosa després d´uns quants dies a Tòquio, on un té la sensació de caminar entre els replicants de Blade Runner. Al sud de Honshu, a prop d´Osaka -l´obertura de vols internacionals del seu aeroport acosta la ciutat a la resta del món-, a Kyoto es pot viure.

El seu passat imperial marca la geografia d´una ciutat que va créixer al voltant del castell, que acumula segles lligada al riu Kamo i que multiplica la seva bellesa des dels turons que l´envolten: el temps s´atura entre els temples que la vigilen.

A Gion, al costat de la riba del Kamo -als carrerons plens de restaurants de fusta que serveixen un deliciós sukiyaki (fines tires de carn de bou que es fan en un bol al costat d´una generosa ració de verdures i que a l'hivern és un dels grans plaers que dóna la vida; tasteu el del Negiya Heikichi)-, un pot ensopegar amb una maiko -aprenent de geisha.

Amb només dues línies de metro que creuen la ciutat, el bus és la millor opció per visitar els temples dels turons. Hi ha llocs imprescindibles: Kinkaku-ji (temple daurat), Kiyomizu-dera (edificació de fusta penjant aixecat sense un sol clau), Ryoan-ji (jardí de pedra) i To-ji (pagoda).

Als voltants de la localitat, altres visites obligades són el bosc de bambú d´Arashiyama i el santuari de Fushimi Inari, amb el seu centenar de toriis. Des de Kyoto es poden fer excursions a Nara, Osaka, Hiroshima i Himeji.