L´Hiperión de Friedrich Hölderlin (1770-1843) dubta si romandre al costat dels seus, aferrat a la terra, o escapar del temps dels homes darrere d´un ideal de bellesa ja desaparegut, «tornar una altra vegada al tot de la naturalesa». Aquesta tensió insoluble la va viure el mateix Hölderlin en la seva poesia i la seva vida, i va ser el que va acabar portant-lo a l´afable bogeria de les seves últimes dècades. Les va viure semienclaustrat en una torre de color groc que avui és emblema de la ciutat de Tubinga, al sud d´Alemanya.

Aquí, a la vora del Neckar, que ja flueix ample cap al Rin, va poder descansar per fi Hiperión/ Hölderlin, just en el lloc on havia començat tot: els seus estudis teològics al seminari (Tübinger Stift) i les seves primeres obres. Allà va coincidir amb alumnes de la talla de Hegel o Schelling, amb els quals va compartir discussions filosòfiques i passejos fins a l´Spitzberg o la capella de Wurmlingen, un racó envoltat de vinyes des del qual s´albira en la distància l´imponent perfil del castell de Hohenzollern.

En l´època de Hölderlin, la ciutat ja tenia una tradició centenària com a centre d´estudis teològics. La seva universitat, l´Eberhardiana, data de final del segle XV i és una de les cinc clàssiques d´Alemanya, juntament amb Marburgo, Gotinga, Friburg i Heidelberg. La llista d´estudiants i professors és aclaparadora i heterogènia: Reuchlin, Melanchton, Kepler, Karl Barth, Marcel Reich-Ranicki, Martin Walser, Uhland, Wieland, Ernst Bloch, el president alemany Roman Herzog... Tubinga té fama de tradicional, davant de la cosmopolita Friburg. Però és una de les ciutats més joves d´Alemanya, i fa unes dècades es deia que tenia el nivell de vida més alt del país.

El Neckar és tan afable com una llacuna, per la qual cosa no han d´estranyar les góndoles que el solquen indolentment. Les van portar per a l´esbargiment dels estudiants, però ara també en gaudeixen els turistes. El moll de les góndoles és a prop de la ja esmentada Hölderlinturm (la torre de Hölderlin), que és un petit museu, al costat de Burse, la primera residència d´estudiants. Hölderlin, Hegel i Schelling van compartir habitació a l´Evangelisches Stift, a la Klosterberg. Molt a prop hi ha la imponent plaça del Mercat, amb l´Ajuntament (Rathaus), adornat d´artificis, i la font de Neptú. El Ranitzky o el Marktschenke són dos bons llocs per prendre´s una cervesa o un riesling. Des de la plaça, per la Kirchgasse, s'arriba a la Stiftkirche o col·legiata de Sant Jordi, una de les primeres esglésies que es va passar a l´església de Luter, encara que ha cuidat el seu llegat catòlic i manté algunes imatges que mitiguen la seva severitat protestant. A la placeta hi ha una llibreria on va treballar un quant temps Hermann Hesse. Per la Neckargasse s´arriba al pont Eberhard, la millor talaia per a la tor-re de Hölderlin. Una mica més enllà hi ha la gasthaus Neckarmüller, que elabora la cervesa més coneguda de la ciutat i té bons plats locals.

Els estudiants d´Erasmus es reuneixen en bars com Collegium, Stadtpost, Sieben o Schwarzes Schaf. Vegi és un restaurant vegà molt recomanable a Kornhausstrasse. Ammergase és un bonic racó, a prop de l´església jacobita, amb un canal i diverses ter-rasses. En l´àmbit cultural, és ineludible la visita al castell renaixentista, amb diversos museus, entre aquests el d´art antic. Al contrari que el seu famós poeta, Tubinga sembla haver trobat l´equilibri entre la vida i l'aspiració de bellesa.