Si algú -després del terror imposat per Stalin a l´altre costat del teló d´acer- tenia algun dubte de la decadència del model soviètic, el 1956 es va aclarir qualsevol sospita: l´URSS, ja amb Nikita Khruixtxov al comandament, va aixafar i va reprimir la revolució popular hongaresa contra les polítiques imposades -i, sobretot, la falta de llibertats- des de Moscou.
Des de llavors i fins a la caiguda del mur de Berlín -el 1989-, Budapest va quedar per a l´Occident atrapada en una espècie de núvol que, al llarg de les últimes dècades, s´ha esvaït i ha posat al lloc que li pertoca la capital hongaresa: ara figura entre les ciutats més apassionants d´Europa, amb tot el que es necessita per gaudir d´una escapada de diversos dies.
Un esglaó injustament per sota -quant a fama- de capitals adjacents com Praga o Viena, Budapest ofereix un catàleg interessant de reclams: història, llocs esplèndids, racons amb encant, balnearis, cervesa de nivell, el Danubi i, sobretot, bona gent.
La majoria dels hotels queden repartits a Pest, la meitat de la ciutat en la qual s´aixeca el Parlament -majestuós; de visita obligada- i on es localitzen el Váci Utca -el carrer comercial per excel·lència-, l´avinguda Andrássy -que arriba fins a la plaça dels Herois i en la qual és recomanable, si es tenen forces, parar-se a la Casa del Terror (amb exposicions dels règims dictatorials feixista i comunista)-, la sinagoga jueva, el mercat central o el barri jueu -amb les seves terrasses i les seves bombetes. Després de tot això, quedaria per conèixer l´altra meitat de la capital hongaresa -Buda-. Per arribar fins allà la millor opció és creuar el Danubi pel pont de les Cadenes, ascendir el turó fins al castell, deixar-se portar i -si es pot- gaudir del capvespre. A partir d´aquí, tota la resta ve sola: tothom s´acaba enamorant per sempre de Budapest.
