La ciutat de Florència destil·la tanta bellesa que ha inspirat un símptoma propi per sobredosi de plaer: la síndrome de Stendhal. El seu majestuós Duomo, les finestres i joieries del Ponte Vecchio que leviten sobre el riu Arno, o la perfecció cisellada en les formes del David de Miquel Àngel són algunes de les joies d’aquesta ciutat de la Toscana, bressol del Renaixement, que respira a les seves places, galeries i monuments.

Com en tantes petites grans ciutats, es necessiten dos o tres dies per poder afirmar que s’ha assolit tot Florència. Per als neòfits, la seva visita conté diversos punts imprescindibles. Sens dubte, el Duomo, la catedral de Florència, amb la seva bella façana de marbre blanc i verd i la cúpula obra de Brunelleschi, és una de les joies de la corona. Establerta a la plaça homònima, la Piazza del Duomo allotja també el baptisteri de San Giovanni i el campanar de Giotto, que proporciona una de les millors panoràmiques de la ciutat. Uns quants passos més enllà, el centre civil de la ciutat, la Piazza della Signoria (plaça de la Senyoria), coronada per la font de Neptú, s’estén flanquejada pel Palazzo Vecchio (Palau Vell) i la Loggia dei Lanzi, petit museu a l’aire lliure sota les arcades del qual s’exhibeixen escultures, com el Rapte de les Sabines o Perseu amb el cap de Medusa. Ambdues piazzas són un lloc ideal per degustar un Aperol a la terrassa d’alguna trattoria antiga.

I el passeig traçat fins aquestes línies desemboca en l’hipnòtic Ponte Vecchio, el pont de pedra més antic d’Europa, construït l’any 1345, la bellesa del qual el va salvar de ser arrasat per les tropes nazis i que avui s’erigeix com un dels emblemes de la ciutat de Florència. En el moment que cau la nit, convida a un dels passejos més romàntics del món.

I un viatjant que passi per Florència no pot prescindir de la visita a la Galeria dels Uffizi, amb obres mestres de Botticelli, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Rafael i Ticià. Però per contemplar el David de Miquel Àngel també cal afegir al full de ruta la Galeria de l’Acadèmia. Això sí: procurin imprimir les entrades abans d’anar-hi.