El Museu Nacional d´Art de Catalunya dóna a conèixer la figura de Luis de Morales (1510/11-1586), conegut com el Divino, en una exposició de 52 obres que l´equipament de Montjuïc coprodueix amb el Prado -prestatari de 22 de les 52 obres en exhibició- i el Museo de Bellas Artes de Bilbao. Actiu durant bona part del segle XVI a Extremadura i Portugal, l´artista va combinar la talla creativa amb l´èxit comercial dècades abans de la irrupció en escena del Greco.

«Va ser cognominat el Divino, així perquè tot el que va pintar, van ser coses sagrades, com perquè va fer caps de Crist amb tan gran finor, i subtilesa als cabells, que el més curiós en l´art ocasiona a voler bufar-los perquè es moguin, perquè sembla que té la mateixa subtilesa que els naturals». Luis de Morales no ha estat l´únic artista a merèixer l´esmentat sobrenom, però les paraules que el biògraf Antonio Palomino va escriure al segle XVIII són un indicador de la fama que va acompanyar la llarga trajectòria de l´autor, que va treballar durant més de cinquanta anys com a pintor establint el centre neuràlgic a Badajoz.

L´exposició El Divino Morales incorpora dues peces pròpies del Museu Nacional en un conjunt de mig centenar d´obres que testifiquen la qualitat artística d´una figura que va fer del repertori cristològic i marià el seu argument central. Peces com El Calvari (1566), Pietat (1560), Mare de Déu de la llet (1565), La Mare de Déu de l´ocellet (1546) i Crist presentat al poble (1570) són testimonis de la categoria d´un Luis de Morales que va excel·lir per ser «un pintor preocupat per una delineació rigorosa i exquisida, per un color temperat més que calent, per unes veladures tènues i sovint de grandíssima subtilesa», tal i com va apuntar el crític i historiador Gaya Nuño.

La mostra s´estructura en cinc grans àmbits. En el primer, Icones perdurables, l´espectador pot constatar dos dels trets característics de l´obra de Morales: la creació de figu-res de bust o mig cos i els fons negres que eliminen qualsevol correspondència temporal o espacial. Obres com Eccehomo (1560-70) mostren la filiació italianitzant i flamenca que va influir en el pintor. La representació de la figura de la Mare de Déu amb el Nen permet apreciar la delicadesa amb que el Divino va emprar la tècnica de l´sfumato, mitjançant la qual s´obté un efecte vaporós.

Tot i que es conserven un centenar de taules amb finalitat devocional, Luis de Morales també va compondre almenys una vintena de retaules. El tercer àmbit de la mostra parla d´aquest aspecte de la produc-ció del Divino que serveix per apuntar la importància del seu taller. Ma-lauradament, molts dels exemplars signats per l´autor van desaparèixer arran de les disputes religioses del segle XVII.

Si a l´inici de l´exposició es poden veure figures del Nen Jesús, en el quart espai, Pintura per veure de ´molt a prop´. Imatges de Passió i redempció, els quadres mostren la mirada de Morales al calvari de Crist abans de morir crucificat. Especialment commovedora és la Pietat (1560) que ha prestat l´Academia de Bellas Artes de San Fernando, un exemple de l´emotivitat de la pintura que Morales va vendre a bastament a la seva clientela. L´últim àmbit tracta sobre la intensa relació que es va establir, almenys durant cinc anys en plena Contrareforma, entre Morales i Juan de Ribera, per a qui va pintar, entre d´altres, el tríptic El judici de l´ànima (1568).