Notícies | Planes

Els pics que tot excursionista català ha de pujar un cop a la vida

Et proposem una sèrie de cims mítics de la geografia catalana, propers a la regió central, que no et pots perdre si ets un amant de l'excursionisme i la naturalesa
20-04-2016 17:21
2 vots
 Salvador Redo

Salvador Redo

Si ets un bon excursionista, o simplement un amant de la naturalesa, a la Catalunya Central tenim ben aprop una sèrie de pics espectaculars que no et pots perdre. A continuació et presentem una llista de muntanyes que es poden ascendir sense ser un autèntic professional de l'especialitat i que almenys un cop a la vida hauries de visitar.

Aneto: segurament és el pic més complicat de tots els que et presentem, però per altra banda, la satisfacció al coronar-lo serà eterna, una experiència inoblidable per a qualsevol amant de la naturalesa. Situat a l'Aragó, al municipi de Benasque, l'Aneto, amb els seus 3.404 metres és el pic més alt dels Pirineus. És una cita obligada pels practicants de cert nivell. La seva ascensió requereix de preparació física i tècnica, però et pots entrenar per fer-lo pujant abans les següents propostes...


Foto: Benet Guitièrrez

Pica d'Estats: per a un muntanyista català, és una pujada obligada. Té una altura de 3.143 metres i és el pic més alt de Catalunya. Es troba a la frontera entre Catalunya i França, just a l'extrem nord de la Vall Ferrera, al Pallars Sobirà. Hi podem trobar tres pics (Estats, Verdaguer i Montcalm) i dues vessants habituals de pujada. L'espectacular ascensió per la Vall Ferrera, la vessant sud, és un clàssic del muntanyisme, amb una bellesa visual incomparable. La seva escalada no presenta dificultats tècniques excessives, però s'ha d'estar ben preparat per un esforç físic més que notable.


Foto: Wikipedia

Pic Verdaguer: es troba situat al massis de la Pica d'Estats i té 3.131 metres. El cim té aquest nom en honor del poeta català Jacint Verdaguer des de l'any 1983. Per pujar-lo es necessiten al voltant de 4 hores, però és el més fàcil dels tres pics que composen la Pica d'Estats. Hi ha diferents rutes per arribar-hi, però una de les més conegudes és la que comença al refugi de la Vall Ferrera. L'inici es complicat i es guany altura ràpidament. Es passa per diversos llacs i seguint direcció a la Pica d'Estats, es pot decidir arribar fins a la cresta del Pic Verdaguer. La zona de pedra sembla més complicada del que és i un cop a la punta, un tros bastant pla ens conduirà al cim. Una ruta molt recomanable per aquells que es vulguin iniciar en l'escalada de 3000.

Pedraforca: sens dubte un altre pic obligat de la geografia catalana. Els seus dos pics en forma de forca són sobradament coneguts. L'ascensió més tradicional és la del cim Pollegó Superior (2.497m). La pujada comença al refugi Lluís Estàsen i continua camí al coll del Verdet. Al principi l'ascensió és ampla i sense problemes, per una zona boscosa, però a mesura que s'escalen metres, es va fent més complicada. L'últim tram s'ha de grimpar per una zona de roques. Tot i així, es una pujada recomanable per a tots els nivells de muntanyisme. La vista al coronar el cim és espectacular i la baixada per la tartera, encara més.


Foto: ACN

Canigó: la Pica del Canigó també té una càrrega simbòlica especial per als muntanyistes de casa, ja que s'ha convertit en un símbol identitari de la pàtria catalana. Es troba situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent, Rosselló i Vallespir. La seva ascensió es pot fer per diferents vies, però la més coneguda és la que s'inicial al Refugi dels Cortalets. La pica té 2784 metres d'altitud. Es passa per un sender que coreja el Pic Jofre, el Roc dels Isards. Al seu cim hi trobarem una taula d'orientació, uns versos de Jacint Verdaguer i una creu. És també recomanable per aquells muntanyistes que tinguin un bon nivell físic però que no busquin dificultats d'ascens excessives.


Foto: Wikipedia

La Gallina Pelada: amb 2.327 metres, és el pic més alt de la serra d'Ensija, al Berguedà. La ruta mé habitual és la que puja per la cara nord, però per la seva bellesa, la que recomanarem és la que passa pel bonic poble de Peguera. Té 13 quilòmetres i un desnivell de 800 metres. La ruta comença a la Creu de Fumanya, segueix per Peguera i continua cap al cim de la Roca Blanca. S'acaba coronant el cim de la Gallina Pelada amb un temps d'unes 5 hores. El tram més complicat és el que va des del coll de L'Estret fins al cim de Roca Blanca. La resta és moderadament asequible. Les espectaculars vistes de la naturales berguedana hi valen un viatge.


Foto: Wikipedia

Puigmal: Amb 2.913 metres, el Puigmal està situat entre Queralbs i Err, és a dir, entre el Ripollès i la Cerdanya francesa. És un cim també molt conegut i emblemàtic a Catalunya. La seva part més alta és ample i rodona, per tant segurament és l'ascensió més senzilla de les que recomanem. Per aquest motiu, a l'estiu està bastant massificat. La ruta més clàssica d'ascensió comença a Queralbs i segueix pel camí dels Peregrins fins a arribar a prop del Santuari de Núria, on s'hi poden practicar diverses activitats. Fins a arribar a la Fita, el cim del Puigmal, es tarda al voltant d'unes 4 hores i es superen 1.000 metres de desnivell.


Foto: Salvador Redó

Puigsacalm: per últim, un altre cim que pot servir d'iniciació per als que s'interessin per l'excursionisme. Ubicat entre les comarques d'Osona i la Garrotxa, té una vista privilegiada de Catalunya. La ruta que detallarem s'inicia del Coll de Bracons i té una durada de 3 hores. Són uns 7 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 400 metres. Arrancant de Bracons, passarem per la zona boscosa dels Clivillers. Un cop al coll de Sant Bartomeu, s'ha d'agafar un corriol diferent al del camí principal. Font Tornadissa serà el següent objectiu i a partir d'aquí arribarem als Rasos de Manter, on podrem veure una vista espectacular del Cadí i del Pedraforca. Ja a prop del cim, passarem per la creu en record de Xavier Turró i una última pujada molt dura que ens deixara a tocar del cim del Puigsacalm.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Més plans

Teulades de Marràqueix.

Marràqueix, la ciutat vermella

Els seus carrerons són autèntics laberints i molts d'ells acaben en cul-de-sac

Platges de Calblanque, a Múrcia.

Platges de l'Estat en les que pensaràs que estàs al Carib

Descobreix els millors racons per gaudir de l'estiu, en plena natura i allunyats del turisme massiu

Els cirerers en flor del carrer Heerstraße, a Bonn.

Un viatge pels deu carrers més bonics d'Europa

Tot l'encant i la història del vell continent els podràs gaudir recorrent aquests passejos i vies

Una dona camina davant el massís d'Anaga.

Deu penya-segats per als amants del vertigen

De nord a sud i d'est a oest, la costa de la península Ibèrica i les Canàries amaga racons imponents

De:
Fins a: