Viatges

Berna, meravella d’arcs, fonts i estàtues

0 vots

Manresa - Barcelona

Us imagineu per un moment que la capital del vostre país, per exemple, fos una afable i tranquil·la ciutat antiga? Això és una cosa que els suïssos no s’han d’imaginar.

La seva capital, Berna, elevada per la Unesco a Patrimoni de la Humanitat en la dècada dels vuitanta, és una preciosa ciutat medieval que ocupa una península envoltada íntegrament per un meandre del riu Aare, que confereix a Berna una peculiar forma de U i la converteix visualment en gairebé una illa. Explica una llegenda que Bertold V, el poderós comte de Zähringen, va fundar la ciutat l’any 1191. Per batejar la ciutat, el comte va prometre que tindria el nom del primer animal que fos caçat. Com que va ser un ós,  la ciutat va prendre el nom de Berna, «ós» en el dialecte local de l’època.

 


La ciutat antiga de Berna té l’espina dorsal al carrer de vianants que es diu Marktgsse, en un tram, i Kramgasse, en un altre. En ambdós extrems d’aquesta via tan transitada per vianants i tramvies hi ha l’estació de tren, per una banda, i el Bärengraben, o Fossat dels Óssos, en l’altre. Preses aquestes referències, conèixer la vella ciutat de Berna és una tasca fàcil: només cal caminar tranquil·lament i visitar tots els punts importants que aquesta meravella de la humanitat ofereix. El Bärengraben és una petita reserva al costat de l’Aare on hi ha una família d’óssos. Jo no sóc gaire partidari de la privació de llibertat per a cap animal, i encara que aquest minizoo d’óssos és la representació de l’escut de la ciutat, molts ens preguntem si als óssos els agrada ser-hi. Cal dir, però, que les autoritats locals mimen molt aquests animals.

 

Continuant per la Kramgasse en direcció a l’estació de tren, a un parell de centenars de metres dels óssos, hi ha l’ajuntament o Rathaus, un edifici del 1414 construït sobre els contraforts de la ciutat. Als voltants de l’ajuntament, no us perdeu la farmàcia del Rathaus, un establiment apotecari que combina el més modern sense girar l’esquena al seu origen centenari. A la mateixa alçada del Rat-haus i tornant al carrer de vianants, on trobareu gairebé cada 200 metres una font antiga amb la seva corresponent estàtua –la majoria del segle XVI i XVII– , cap a l’esquerra arribareu a la Munsterplatz o plaça de la Catedral. Construïda entre 1421 i 1596, la catedral de Sant Vicenç passa per tenir un dels campanars més alts de tot el país. Amb aproximadament 100 metres d’altura, el campanar ofereix una visió única de la ciutat que es mereix pujar i baixar els 272 graons que hi ha per accedir-hi. De retorn a la Kramgasse i en direcció a l’estació, podreu veure la torre del Rellotge, també anomenada Zeitglockenturm. No espereu fins a l’hora en punt i sigueu-hi una mica abans, ja que quatre minuts abans de les hores en punt el rellotge astronòmic de la torre i el seu carilló, format per una petita cort de personatges, celebren les hores amb una petita coreografia. El rellotge era una antiga porta de la muralla, si bé avui sembla simplement un passadís. Trobareu el rellotge amb tota seguretat: sempre que he estat a Berna, hi ha un grup de japonesos filmant el carilló.

 


A mesura que us acosteu a l’estació, i de nou cap a l’esquerra, trobareu el Bundeshaus o Palau Federal, edifici d’inspiració renaixentista del 1902 que acull les dues cambres legislatives suïsses i que, quan no hi ha sessions, es pot visitar. Als restaurants de les rodalies de l’edifici podreu trobar parlamentaris i parlamentàries, sempre accessibles al poble. Suïssa, com a país en què gairebé totes les decisions es prenen en referèndum, té la política com una activitat pràcticament amateur. Estic segur que si us pregunten els noms dels presidents, caps d’estat o primers ministres de països del nostre entorn proper, com França, Itàlia, Regne Unit o Alemanya, la resposta us serà fàcil. En canvi, sabeu qui és el president de Suïssa? I el ministre d’Afers Estrangers? Efectivament, fins aquí arriba la tradicional discreció dels suïssos.

 


Sense voler proposar ara cap llista de museus, m’agradaria suggerir que un cop hagueu completat la passejada per Berna deambuleu pels més de sis quilòmetres de porxos de la ciutat. També anomenades Laube, les arcades de Berna daten del segle XVI-XVII i són la galeria comercial a l’aire lliure més llarga d’Europa. Concebudes com una protecció del rigorós clima hivernal, el recorregut per les Laube de Berna és una grata sorpresa amb multitud de botigues, cafès i restaurants. Com a darrers apunts, no us oblideu del Teatre Municipal al costat del pont Kornhaus, ni del Rosengarten o Jardí de Roses, amb una vista increïble sobre Berna. I per acabar, res millor que una fondue de formatge amb vi blanc.

 

Francesc Poyato
Director comercial de Top Congress, organitzador professional de congressos

Galeria de fotos

Mapa d'ubicació

Més plans

La ciutat té una gran quantitat d'edificis antics, castells i palaus.

Tubinga, una bella ciutat universitària al sud d'Alemanya

Góndoles, 'biergärten' a la vora del Neckar i les petjades del poeta boig Hölderlin són els atractius d'aquest destí

Els pobles més bonics i màgics del món

Coneixes aquests llocs de gran bellesa?

Teulades de Marràqueix.

Marràqueix, la ciutat vermella

Els seus carrerons són autèntics laberints i molts d'ells acaben en cul-de-sac

Els cirerers en flor del carrer Heerstraße, a Bonn.

Un viatge pels deu carrers més bonics d'Europa

Tot l'encant i la història del vell continent els podràs gaudir recorrent aquests passejos i vies

De:
Fins a: