Escapades

Val d’Aran, puresa i caràcter d’alçada

0 vots

Vielha e Mijaran - Lleida

La millora en les comunicacions i el model turístic basat en l’esquí han marcat la vall profundament

La Val d’Aran són 633 km2 de pura muntanya a la conca atlàntica pirinenca, un terç dels quals per sobre dels 2.000 metres. Només el port de la Bonaigua –1924– i el túnel de Vielha –1948– trenquen l’aïllament físic de la Val d’Aran amb la resta de Catalunya. Anant cap a  Andorra, passem uns dies a Vielha, la capital, respirant aire pur.
Eth Conselh Generau és el màxim òrgan de govern aranès. Va ser reinstaurat per la Generalitat de Catalunya el 1991 amb el rang oficial de Consell Comarcal d’una comarca de Lleida –estatus jurídic legal. Eth Conselh Generau administra avui competències que influeixen en la vida diària dels 10.000 aranesos, que se senten, primer de tot, aranesos. La seva llengua, l’aranès, és un idioma occità parlat per una tercera part de la població i que s’ensenya a les escoles. Des de l’any 2006, Catalunya és oficialment una comunitat autònoma trilingüe on el català, el castellà i l’aranès són oficials. Teniu el dret de dirigir-vos a les institucions oficials catalanes en aranès i a ser contestats en el mateix idioma.

 

La Val d’Aran es divideix en sis demarcacions administratives anomenades terçons, que al seu torn es divideixen en nou municipis, i aquests en 33 nuclis (ja siguin Vielha o Porcingles, amb 3 habitants). A les eleccions municipals, els aranesos voten l’alcalde del municipi, l’alcalde pedani del nucli, i el Conselh Generau. En llistes tancades escullen per al màxim òrgan aranès 13 conselhers i el síndic o president. La Val d’Aran, una de les democràcies més antigues d’Europa, té el seu propi discurs i mapa polític, amb la progressista Unitat d’Aran o la centrista Convergència Democràtica Aranesa com alguns dels principals partits. Històricament disputada per corones frontereres, Mallorca la va administrar entre 1298 i 1313. L’edat mitjana aranesa no va conèixer grans senyors feudals: la seva població era el que avui coneixem com a classe mitjana. Posteriorment, la Val d’Aran va ser exclosa del Decret de Nova Planta a canvi de contribuir a la corona espanyola amb el pagament d’Eth Galin Reiau, una mesura de gra a títol d’impost real. La millora en les comunicacions i el gir econòmic cap a un model turístic basat en l’estació de Vaquèira Beret, el segle XX, va convertir la Vall d’Aran, una antiga vall de llenyataires i ramaders, en una de les zones d’Espanya amb millor renda per capita.

 

Els aranesos, gent de muntanya, són persones de paraula: l’avi de la nostra amiga Marta, un antic comerciant de cavalls, segellava els seus acords comercials estre-nyent la mà. Marta Sala és una autèntica aranesa la família de la qual ocupa la mateixa casa familiar des de l’any 1639. La casa, a la Val d’Aran, és tota una institució: feta de pedra, la família en blanquejava les parets quan disposava de mitjans suficients, per així reflectir el patrimoni i el prestigi familiar. La casa passava dels pares a l’hereu, i a la resta de fills que es casaven se’ls pagava un dot o compensació econòmica. El fill solter acostumava a prendre els hàbits i els pares, quan l’hereu es casava, li cedien l’habitació principal.

 

Recórrer la Val d’Aran ordenadament és fàcil gràcies a la transversalitat de la seva car-retera principal. Des de la frontera amb França, podeu iniciar l’excursió a la vall de Toran visitant pintorescos i petits pobles. La baronia de Les i Bossòst us porten cap a França pel coll del Portilhon, mentre que cap a Vielha el paisatge s’esquitxa de petits i bonics poblets. A Pònt d’Arròs podeu agafar la pista forestal asfaltada, direcció sud, per trobar l’espectacular salt d’aigua dels Uelhs deth Joèu, o direcció nord amb el Saut deth Pish, naixement respectiu dels rius Joèu i Unhòla. A Vilamòs, el Ço de          Joanchiquet, una autèntica casa aranesa del segle XVIII, o a Arròs la Casa deth Senhor i el seu arxiu històric, mereixen una visita. A l’agradable Vielha podeu visitar el Museu dera Val d’Aran i el Museu dera Lan –excel·lent recorregut per la indústria tèxtil del segle XIX. Cap a la Bonaigua, Salardú i Arties ofereixen els dos millors exemplars del romànic tardà aranès; Garòs és un bonic poblet on recomanem el restaurant Eth Restilhe, una borda amb història on serveixen la millor olla aranesa. A l’estació de Vaquèira-Beret, escenari de les vacances hivernals de la família reial, i sota la bandera occitana aranesa, agraïm a Marta Sala, de Torisme Val d’Aran, la seva inestimable col·laboració per a aquest article.

 

Francesc Poyato
Més informació a topconsulting@topconsulting.es
 

Galeria de fotos

Mapa d'ubicació

Més plans

Els pobles més bonics i màgics del món

Coneixes aquests llocs de gran bellesa?

Teulades de Marràqueix.

Marràqueix, la ciutat vermella

Els seus carrerons són autèntics laberints i molts d'ells acaben en cul-de-sac

Els cirerers en flor del carrer Heerstraße, a Bonn.

Un viatge pels deu carrers més bonics d'Europa

Tot l'encant i la història del vell continent els podràs gaudir recorrent aquests passejos i vies

Una dona camina davant el massís d'Anaga.

Deu penya-segats per als amants del vertigen

De nord a sud i d'est a oest, la costa de la península Ibèrica i les Canàries amaga racons imponents

De:
Fins a: