Homes que han treballat fora de casa i s´hi ha estat estona, i no podien anar al seu domicili, se les han enginyat per elaborar plats diversos, que solen ser exquisits. El primer d´ells és la Paella valenciana de l´Horta i altres arrossos. A la regió de Lleida tenim les cassoles de tros, amb ingredients que es portaven de casa, com la tupina o confitat, i altres que es podien trobar al camp. Els pescadors varen inventar ranxos diversos, suquets, arrossos, fideus... Els tapers de la Costa Brava, al seu torn, es van recrear en plats deliciosos com el Niu -compartit pels pescadors-, el Peixopalo, el Pollastre amb tripes de bacallà... També tenim plats fets en una pala, i a l´Argentina, els gauchos varen posar a punt la cocció a l´arado, una arada rodona que és tot un estil de cuina.

L'olla ferroviària és un dels invents o plats més remarcables. És una creació dels antics maquinistes, fogoners i guardafrens del ferrocarril de l´hulla que feia el trajecte entre la Robla i Balmaseda, més conegut com el Ferrocarril de la Robla. En el punt intermedi d'aquest recorregut es troba l'estació càntabra de Mataporquera (Valdeolea) on reposaven les màquines de carbó i aigua i on es trobaven els únics trens de viatgers i mercaderies, que transportaven carbó. Era, per tant, una població molt coneguda en l'entorn ferroviari. Mataporquera és la capital i localitat més poblada del municipi de Valdeolea (Cantàbria). Es troba a 953 metres d'altitud sobre el nivell del mar, i dista 92 quilòmetres de la capital, Santander. Les seves principals festes són: Santa Eulàlia, el 12 de febrer. És tradicional aquest dia degustar les Orejuelas, típic dolç de Valdeolea (una mena de quadradets o crespells fets amb farina, ous, matafaluga, llimona i sucre), que es beu amb mistela o vi dolç. La que conec personalment és la de la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol, molt concorreguda. Aquesta festa és coneguda pel concurs d'olla ­ferroviària, i així que la pots tastar en les seves diverses versions, totes boníssimes.

Patrimoni històrich

Fins a finals del segle XIX, Mataporquera era una localitat més de l'Ajuntament de Valdeolea, amb dedicació agrícola i ramadera i un sector reduït que en part es conserva a la part alta de la població, a la zona de l'església vella. La construcció del traçat del ferrocarril Alar del Rei-Santander el 1857 i el de via estreta Bilbao-la Robla el 1894 converteixen Mataporquera en un nus importantíssim de comunicacions, que va ser aprofitat per diversos inversors industrials.

Les jornades de treball i els viatges dels maquinistes i la resta de ferroviaris era molt llarga, entre 10 i 16 hores, de manera que els treballadors es trobaven amb un problema a l'hora de menjar calent, ja que a la zona hi fa fred. Es va trobar una resposta fent el menjar sobre la marxa, aprofitant els recursos de les màquines i l´enginy del personal. D'aquesta manera va ser com va néixer «l'olla ferroviària» (dita «putxera» pels ferroviaris bascos). En un primer moment van utilitzar un tub que connectava el serpentí de la locomotora a un recipient, d'on aconseguien uns excel·lents guisats al vapor.

Posteriorment, van substituir el vapor pel carbó de llenya i van començar a cuinar en el furgó de cua del tren. D'altra banda, aquest invent tenia una doble funció, ja que durant els mesos d'hivern la calor de l'olla servia també com a calefacció.

A l'olla ferroviària es pot cuinar qualsevol guisat o bullit tradicional, però el més típic d'aquests treballadors era el guisat de patates amb carn de vedella (Patatas con carne, a Catalunya estofat de vedella) Així mateix, els llegums ocupaven un lloc destacat: mongetes o cigrons eren cuinats en forma d´estofat, a l´estil de la Fabada asturiana.

L'olla ferroviària va començar sent un rudimentari artefacte de metall que amb el pas dels anys va evolucionar notablement.

En l'actualitat està composta de dues parts, un recipient metàl·lic i una olla. El primer normalment està realitzat amb xapa i disposa de tres potes. És el suport on es realitza en foc amb el carbó vegetal. Per la seva banda, l'olla pot ser de porcellana esmaltada o de fang i en ell és on es cuina el guisat.

Hi ha una empresari català que la comercialitza (José Mª Martínez Alcalá), i en té diverses versions, amb olla o cucota, amb cassola.., graella, paella, i diverses capacitats, de 6,5 litres a 9. L´anuncia com a «cuina de carbó multifunció», i serveix de barbacoa, per fregir, guisar. S´ hi pot fer un arròs a la cassola, un estofat, una fricandó, carn o peix a la brasa, estofats de llegums, escudella i carn d´ olla, escudella barrejada...