El musclo destaca per la seva aportació de proteïnes. Conté molt poca quantitat de greixos (inferior al 2%), per la qual cosa el seu valor calòric és baix, de manera que 100 grams de musclos només aporten 67 calories.

Destaquen el iode, el ferro, el calci, el sodi, el fòsfor i el magnesi. El ferro que conté (4,5 grams per 100 grams de carn de musclo) és superior fins i tot al de moltes carns, com la de porc o vedella.

També és una important font de vitamines del grup B, especialmente d´àcid fòlic, i de vitamina E.

Aquest petit mol·lusc passa la major part del temps filtrant l´aigua que es cola a la closca, de manera que com més tancat estigui menys contaminació haurà arribat al seu interior. Una petxina oberta no vol dir que el musclo estigui malament, ja que els que no són molestats obren lleugerament les conquilles. Si una petxina està oberta, cal donar-hi un copet, i si el musclo tanca la petxina vol dir que encara és viu; però si el musclo no tanca la closca, és millor descartar-lo. Les petxines dels musclos haurien d´estar mullades i brillants; a més, haurien de fer olor de mar.

No s´han d´escollir musclos que tinguin les closques trencades, i cal evitar els que tinguin proporcions inesperades, massa grans o massa petits.

És recomanable treure´n totes les impureses, com algues o cries de musclos molt petits, i deixar tots els musclos sols. Després, repassant-los amb aigua, cal arrencar els pèls que surten pel lateral estirant cap a la part més estreta de la closca del musclo, i ja estaran llestos per ser cuinats.