El sofregit és un condiment habitual en els guisats. Encara que és cert que hi ha un conjunt d'ingredients més comuns o clàssics, com se sol dir, cada mestre té el seu llibret.

Això sí, la ceba, l'all i l'oli d'oliva verge són els tres protagonistes en gairebé qualsevol versió de sofregit però a més cada un pot afegir més ingredients. És important planejar quins objectius volem aconseguir abans de fer-ho. Depenent del tipus de guisat, optarem per un gust o un altre. En aquest sentit, convé esmentar que la funció principal del sofregit és potenciar el gust del plat principal, no restar-lo o amagar-lo.

Cenyint-nos a un model més clàssic, el tomàquet sol ser el millor company. Si aquest és el cas, l'afegirem, triturat o tallat en trossos petits, en últim lloc. L'aigua que conté obstaculitzaria la preparació de la resta del sofregit si es fa abans. A més, si no aconseguim un tomàquet de temporada, se li pot afegir una mica de sucre per reduir l'acidesa.

Picar o triturar els ingredients és un altre punt clau. Els trossos han de ser fins, per facilitar la seva elaboració.

L'oli d'oliva és obligatori. Cadascun decidirà la quantitat. Però no cal oblidar que quedar-se curt no és una bona idea. Si l'oli no és suficient, els aliments quedaran cremats o torrats i, al mateix temps, poc fets. A mesura que es vagi escalfant el sofregit, cal barrejar i remoure els ingredients cada pocs segons perquè es cuinin correctament.

En aquest cas, l'ordre dels factors sí que altera el producte. Quan es prepara un sofregit no s'afegeixen tots els ingredients al mateix temps. Quan l'oli ja està calent, posem la ceba i quan ja estigui transparent, hi posem l'all, ja sigui triturat, picat, en làmines o sencer.

Els pebrots o els xampinyons són altres ingredients que podries afegir al sofregit. En el cas dels primers, s'ha de valorar i calcular què busquem, a causa de que el seu sabor podria condicionar o fer malbé el guisat. Els xampinyons necessiten d'un tractament semblant al del tomàquet.