Les patates farcides més corrents a Catalunya s´anomenen patates d´en Bretcha, patates de la Deu, patates farcides artesanes, patates farcides d´Olot o, simplement, patates d´Olot... És un plat molt agradable, que acompanya altres plats de patates farcides que trobem arreu del món. Per exemple les papas rellenas del Perú o les «bombes» de Mèxic o Espanya. Algunes es fan amb patates senceres, d´altres amb patates en forma de puré, però l´únic que conec fet amb rodelles o làmines és el de les patates d´Olot, una gran creació. Pràcticament totes les papas rellenas del Perú, Colòmbia, Xile, Mèxic, Cuba, les Canàries, etc. es fan amb patata aixafada a la qual se li dóna una forma de bola o «bomba». Aquet nom li ve de la forma que tenen, i en alguns casos -naturalment les de Mèxic sempre!- són picants. El farcit pot ser de carn, tonyina, pernil i formatge, verdures... També a Turquia, on les verdures farcides són molt apreciades, se´n fan. I, sobretot a Algèria, a casa d´uns amics d´Orà hi he menjat unes dolma batata (patates farcides amb carn) tan o més bones que les de la meva mare! Les fan amb carn picada, sense porc, pèsols, espècies...

El nostre, per tant, és un plat únic, tan fàcil de fer com deliciós, conegut també com patates d´Olot, o patates d´en Bretcha (del nom d´un alcalde de la ciutat d´Olot, a qui li agradaven molt) o patates de la Deu (del nom del restaurant que les va popularitzar). Actualment és la recepta de patates farcides més popular, entre altres coses perquè s´elabora a les botigues de menjar preparat, en forma de congelat o envasats al buit, etc., fins i tot amb altres aportacions, com l´afegit de bolets.

En algunes comarques es feien patates senceres farcides i fetes al forn -que era com les feia la meva mare, i encara me´n llepo els dits-, però la recepta olotina, que s´ha popularitzat molt, és diferent. Les de França es farceixen amb carn de botifarra, bolets, salmó..., i penso que és una recepta menys sofisticada que la catalana. Una recepta curiosa és la de Nàpols, patate allà parulana: es farceixen amb badocs o flors de carbassó, bolets i anxoves. A mi em varen agradar força, però no al meu acompanyant, que potser s´esperava unes patates farcides amb carn, com les que fan al nord d´Itàlia, particularment al Friül.

La primera recepta de patates farcides escrita apareix al llibre de Marta Sàlvia L´art de ben menjar (1968), amb patates senceres farcides amb una pasta similar a la dels canelons. Com ens suggereix l´autora, és una recepta similar a la de les cebes farcides, que apareix en receptaris més antics, i que encara avui és una típica recepta menorquina. De la mateixa forma es farceixen els tomàquets -n´apareix una recepta al Llibre de la cuina catalana, de Ferran Agulló (1928)-, els pebrots -o bajoques farcides, d´Alacant- i altres. Ignasi Domènech, a La teca (1924), reporta uns «pebrots, cebes i tomàquets farcits». En el primer llibre modern de cuina catalana, La cuinera catalana (v. 1835), seguint una tradició que trobem als receptaris del s. XVII, hi ha diversos farcits de verdures. Albergínies, carbassons, cebes, carxofes, lletugues i fins i tot fruites con el préssec o la pera. També hi hauríem d´afegir les verdures de fulla, com les lletugues, o les cols - la col sencera de la Vall d´Aran o caulet farcit-, o els farcellets de col o de bledes o espinacs, com els que trobem a Itàlia, Suïssa, etc. Podem dir, doncs, que la cuina catalana comparteix amb altres cuines -com la turca, la grega, la dels països balcànics, la de l´Orient Pròxim- l´afició per les verdures farcides, a les quals hi afegim la nota original de les fruites farcides amb carn. En efecte: com és força sabut, en una de les cuines més refinades del món, la turca, aquests farcits -normalment amb arròs, però també amb carn- també són corrents, sota el nom de dolmas, que retrobem a Grècia (dolmades), al Pròxim Orient, al Magrib, als països balcànics, i a Armènia, d´on sembla que vindrien.