En la cuina occitana, francesa, suïssa, alemanya, etc. hi ha diversos plats que combinen patates i formatge, i a vegades «lardons» (daus de cansalada), pernil, embotits, ceba, nata agra (crème fraïche), etc. Un dels més coneguts és la Tartiflette. Són plats d´origen rural, que sovint s´elaboraven amb formatges massa madurats, com d´altres a base de formatge -raclette o fondues suïsses, quiche lorraine, etc.-.
La recepta per la Tartiflette va ser desenvolupada per un restaurador de Savoia en la primera meitat del segle XX: el seu origen és un plat arpità anomenat pela (que vol dir pala), estri que antigament es feia servir per a confeccionar-lo al forn. Hi qui diu que la recepta de la Tartiflette va ser inventada a la dècada de 1980 per la Unió Interprofessional Reblochon per promoure les vendes del formatge. De fet, els propis savoyards o saboians han sentit parlar de Tartiflette quan va arribar als menús de restaurants a les estacions d´esports d´hivern, transmetent una imatge força falsa, començant pel nom. Avui en dia, els propis savoians la fan a casa i n´han sorgit diverses variacions. La Tartiflette és també un plat que es fa a la Vall d´Aosta, incloent Arvier, generalment sota el nom Trifolette o Trifolla. La Vall d´Aosta és de parla arpitana (aoüta), si bé s´hi ha imposat el francès i l´italià.
El Morbiflette és una recepta de cuina del Franc-Comtat, variant contemporània de Tartiflette de Reblochon de Savoia, a partir de patates gratinades, i formatge Morbier amb una denominació d´origen protegida (DOP). Aquest gratinat es cou al forn, també amb el vi blanc, cansalada (o salsitxes Montbéliard o de Morteau), les cebes i la crema agra.
La Croziflette és un plat inspirat en els crozets gratinats, originari de Savoia a França (els crozets són bocins de pa de blat negre o fajol).
La Tartiflette de formatge Herve és una especialitat culinària valona que prové de la zona de la ciutat de Lieja. D´acord amb la tradició i el folklore, es menja en el mercat de Nadal i les grans festes del 15 d´agost de la República Lliure d´Outremeuse.
Alguns dels plats més famosos d´aquest tipus són l´Aligot occità i la Trufada -que ve de trufa, patata-, d´Alvèrnia, que es fa amb Cantal. I potser el més conegut de tots és el Gratin Daupinois o el Savoyard. A Bulgària hi trobem el Patatnik, a Àustria i Alemanya el Kartofenkäse, etc.
L´Aligot -nom francès que vindria de l´occità aicuot-, originàriament seria una sopa que els monjos del monestir d´Aubrac donaven als peregrins del camí de Sant Jaume de Galícia; més tard en la cultura dels vaquers -els burons, hostals on s´hi paraven durant la transhumància- es va fer amb puré de patates, a la zona del Cantal, Lozera i Avairon. Ara hi és un plat molt corrent, que es troba a les festes i mercats i fins i tot als supermercats, bo i fet. La seva elaboració és molt curiosa: es barreja en una cassola el puré i el formatge amb un remenador de fusta, fins que queda molt lligat i enganxós, i es va aixecant del fons a una certa altura. Es fa amb toma (tomme, en francès) fresca. Modernament hi ha qui hi afegix nata, però aquests plats no en solien portar. Se sol acompanyar amb una botifarra cuita fregida.
Tots aquests plats s´originen en una cuina pobra i de subsistència, però més tard varen esdevenir plats que apareixen fins i tot als grans restaurants.
El més curiós d´aquests plats -també d´origen pobre- és l´Erdäpfelkäse (literalment «formatge de patata»), que és una pasta a base de patata que s´escampa sobre una llesca de pa. És una especialitat culinària de Baviera i Àustria. Malgrat el seu nom, aquesta preparació no conté formatge, sinó un derivat làctic, nata agra, i s´aromatiza amb ceba picada, comí i julivert. Era uns dels esmorzars o berenars tradicionals dels agricultors que treballen en la collita de patata. Se serveix amb llet, cervesa o most.
