L'arbre del magraner ('Punica granatum') prové originàriament d'Àsia, tot i que el seu cultiu es va estendre al Mediterrani i també avui dia es pot trobar als continents africà i americà. La magrana pertany a la família botànica de les 'Punicaceae', una família gens típica entre els aliments vegetals de la nostra dieta.
Espanya no és un dels consumidors més importants de magrana o productes derivats, però és fàcil trobar aquesta fruita a les fruiteries i els supermercats. El consum del seu suc és més elevat en altres països europeus com Alemanya i Anglaterra i a l'exterior, als Estats Units, mentre que dins de les nostres fronteres es pren en major mesura com a fruit i s'afegeix en preparacions culinàries com les amanides. Els últims anys s'ha propiciat una demanda més gran associada a les seves propietats antioxidants.
Segons explica a Infosalus Víctor López, professor i investigador del Departament de Farmàcia de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat San Jorge de Saragossa, que els components més interessants de la magrana des del punt de vista de la salut són els polifenols. Els polifenols són un grup de compostos presents a les fruites i els productes d'origen vegetal responsables dels seus efectes antioxidants i que estan caracteritzats perquè en la seva estructura química existeix un grup fenòlic.
A la magrana, els polifenols més interessants com a principis actius pels seus possibles beneficis saludables són l'àcid elàgic i les punicalagines. Aquests components es troben repartits per tot el fruit com llavors, clofolles i pell interior. Tot i això, la majoria dels estudis sobre els possibles beneficis de la magrana s'han dirigit a la part comestible del fruit i al seu suc en si mateix o a l'extracte de magrana i no als compostos de manera aïllada.
Els estudis realitzats fins ara mostren que la magrana com a fruit comestible, en extracte o el seu suc a través d'aquests polifenols podrien prevenir les malalties cardiovasculars, com la hipertensió, i les metabòliques, com la diabetis i les dislipèmies. "Es tracta de patologies relacionades amb estils de vida no adequats, com el sedentarisme i una dieta baixa en fruites i verdures", assenyala l'investigador.
Més demanda del públic però pocs estudis
"Els últims anys s'ha produït un augment del consum de productes naturals i suplements nutricionals com a forma de prevenir patologies cròniques i endarrerir l'envelliment. Pel que fa a la magrana no existeixen molts estudis científics sobre les seves propietats per a la salut i els mecanismes que intervenen i ens agradaria aportar una mica de llum en aquest sentit", assenyala el doctor López.
La feina d'investigació sobre el suc de magrana i els seus polifenols en què participa la Universitat San Jorge de Saragossa, al costat del Grup Adipofat de l'Institut Aragonès de Ciències de la Salut i l'Institut de Malalties Cardiovasculars i Metabòliques de Tolosa, a França, va començar fa prop d'un any i té com a objectiu identificar els mecanismes fisiològics implicats en els efectes saludables d'aquests polifenols sobre l'organisme.
Un estudi preliminar del grup publicat en la revista científica internacional 'Food and Function' confirma que el suc de magrana poseeix una apreciable capacitat antioxidant i que en models 'in vitro' mostra un efecte inhibitori sobre la proliferació d'alguns tipus de cèl·lules tumorals. A més, els investigadors també han confirmat un dels mecanismes implicats en els seus possibles efectes antiinflamatoris.
Alguns estudis en éssers humans sobre les propietats de la magrana s'han dirigit a observar les possibilitats del seu suc en pacients amb alteracions prostàtiques, amb risc cardiovascular, així com en voluntaris sans. Tot i això, són estudis reduïts i que requereixen de validació i replicació per altres grups d'investigació.
Grans, suc i extracte de magrana
L'estudi de les propietats de la magrana es pot fer mitjançant l'ús d'extractes, que suposa un concentrat dels components de les llavors o escorces utilitzant diferents dissolvents d'extracció o bé a través del suc obtingut per pressió en fred dels fruits.
L'investigador assenyala que el consum d'entre un i dos vasos de suc al dia (200-400 ml) aporta una quantitat significativa de polifenols amb efectes antioxidants.
Això sí, el doctor López apunta que aquestes quantitats de principis actius variaran segons la marca del producte, el procediment de l'obtenció i l'origen de les magranes. No existeixen en principi efectes adversos identificats ni contraindicacions, tot i que les persones amb diabetis han de tenir precaució en el seu consum excessiu perquè també és una font de sucres.
"La magrana és una fruita interessant per introduir de manera habitual en la nostra dieta pels seus beneficis per a la salut tot i que queden estudis per fer per aportar més coneixement sobre les seves propietats. Tot i això, no podem atribuir efectes saludables a qualsevol producte elaborat amb magrana, ja que no tots posseeixen els mateixos components i ingredients i per aquesta raó és important que el producte estigui bé etiquetat, amb la seva procedència i composició", conclou el doctor López.
