Les mandonguilles són una de les preparacions culinàries més antigues. Els antic grecs ja en feien, i els romans se´n delien, tal com veiem al llibre d´Apici De re coquinaria; ja en feien una de les versions més preuades, recobertes amb oment o tel de porc.

Tant l´espanyol albóndiga com el català mandonguilla procedeixen d´un terme àrab. Les mandonguilles o pilotes (o pilotilles, boles, bolilles, tarongetes, fassedures, farcidures -aquests darrers termes del País Valencià-...), en efecte, avui encara són populars arreu de la Península Ibèrica, sota el mateix nom: albóndigas (almóndigas en pronunciació popular -Castella, Andalusia-); mandonguilles (Catalunya, País Valencià; aquí, no obstant, el nom es reserva a les de bacallà) i almôndegas (Portugal). Tant en espanyol com en català, en gallec i en portuguès, el mot ve de l´àrab al-bunduga, «l´avellana», per la forma.

La paraula mandonguilla, en català, sembla molt recent -segons el Diccionari Català Valencià Balear es troba per primer cop en un text barceloní de primeries del segle XX-, però l´hem localitzat, com a mínim, cent anys abans. A la majoria de territoris de llengua catalana hi ha expressions autòctones i alternatives, encara vives: Boles de picolat o bolilles (Catalunya Nord, on és el «plat nacional»), pilotes, pilotilles (Girona, Osona), pilotes, raoles (Balears), pilotes, tarongetes, fassedures (farcidures;País Valencià). El mot mandonguilla, al País Valencià, sembla que només es refereix a les d´abadejo (bacallà), i tenen una forma allargada (com les que es fan a Turquia i als països àrabs -köfte, en turc, mot passat al grec i al sefardita; mititei a Romania i kebap a Bulgària-). A Mallorca s´ha mantingut el terme raola, que és com una mandonguilla aplanada (com una hamburguesa, coqueta o figatell), que ja trobem als receptaris medievals i encara es troba en la cuina occitana (rosòla; rozoule en francès).

Altrament, les mandonguilles de carn (a vegades de forma allargada, com hem dit) són molt corrents en moltes cuines, especialment en les d´arrel àrabo-turca -köftes, keftedes (Grècia) i preparacions similars-, sovint procedents de la cuina turca -dels països balcànics, l´Àsia central i caucàsica, de l´Índia, el Pakistan, etc-. També a l´Àsia de l´extrem orient es fan aquestes preparacions, i fins i tot als Estats Units, on es crea el curiós plat italo-americà de mandonguilles (meat balls) amb espaguetis. A França són les boules i en la cuina d´Alsàcia, Alemanya, Àustria, Txèquia, països bàltics etc. les knödel (i noms similars, com el txec knedlikys). Els jueus sefardites anomenen kopetas o keftes (nom d´origen turc) a les mandonguilles. En un viatge, vaig tenir l´ocasió de delectar-m´hi al barri de Galata, a Istanbul.

La primera cita històrica en català que hem pogut documentar és al receptari del franciscà Josep Orri Avisos, y Instrucciones per lo principiant Cuyner (primer terç del s. XVIII), tal com explico al meu llibre La cuina del 1714. Història i receptes, on hi apareixen ja diverses receptes de mandonguillas (de moltó, de vedella, «per enramar sopa», de peix...).

És un plat eminentment popular, ja que es pot fer d´aprofitaments, però els patricis romans també en menjaven, i també se´n menjaven a la taula aristocràtica de la Catalunya medieval.

A Catalunya les mandonguilles se serveixen amb salsa de tomàquet, amb pèsols... També apareixen en els platillos -com el de la Garrotxa- i en plats de mar i muntanya d´origen baix-empordanès o selvatà, com la sèpia amb pilotilles . I tant a Catalunya com al País Valencià, guarneixen les escudelles i sopes, i aquí, fins i tot la paella a l´estil de la Ribera. N´hi ha que inclouen sang... També hi ha les curioses mandonguilles o pilotes dolces, que encara es fan al País Valencià, a la regió de l´Ebre, i abans , fins i tot, es posaven a l´escudella i carn d´olla.

Tenim, per tant, unes mandonguilles tan «extremes» que es poden convertir en un plat de moda, si el sabem vendre i els cuiners en saben treure partit, cosa que de moment no és el cas.

He menjat mandonguilles arreu del món: a Miami -amb espaguetis-, a Bulgària -d´on acabo d´arribar, fetes amb xai-, a Xipre, Turquia, Grècia, als països balcànics, a Hongria, a Alemanya, a Itàlia... Però de les que en guardo el millor record són les que una família d´Algèria em va preparar i em va donar un entrepà amb mandonguilles quan anava a agafar l´avió de tornada des d´Alger.