Tenir un repartiment amb Ricardo Darín i ser seleccionat per a la secció «Un certain regard» del festival de Canes hauria d'obrir les portes a qualsevol pel·lícula. Aquest ha resultat ser el cas d'Elefante blanco, un film que, com el ja mític Elephant, de Gus Van Sant, només té relació amb l'animal del títol a través d'una metàfora, en aquest cas referida a un gran hospital públic fora de funcionament.
L'estrena d'avui ens situa en un barri marginal de Buenos Aires, on Julián, un sacerdot veterà, lluita amb prou eficàcia contra les màfies i la corrupció política i policial. La situació és extrema i, en el seu intent per ajudar els desafavorits, li demana suport a Nicolás, un amic, també religiós, a qui va conèixer mentre exercien la seva feina enmig de la selva. Els secrets que amaga Julián coincidiran amb l'atracció inoportuna que Nicolás sentirà per Luciana, una advocada que col·labora per a la reactivació de les obres de l'hospital. Julián és l'indiscutible Ricardo Darín (Nueve reinas), mentre l'acompanyen, en el paper de Nicolás, Jérémie Renier, l'actor imprescindible dels germans Dardenne (El chico de la bicicleta), i, com a Lucina, Martina Gusman, habitual de les pel·lícules de Pablo Trapero, responsable de l'actual Elefante blanco, però també d'altres propostes interessantíssimes com Carancho, Leonera i Mundo grúa.
