El cinema d'espies no s'ha acabat, precisament, amb el final de la Guerra Freda. Els agents més especials (i sinistres) juguen encara un paper a la nova conjuntura històrica i Gorrión rojo ens recorda la seva vigència. Aquest film adapta la primera novel·la de Jason Matthews, que va treballar durants tres dècades per la CIA. La seva protagonista, Dominika Egorova, és una ballarina russa que es veu pressionada pel seu oncle, una figura cabdal en els serveis secrets, a convertir-se en una espia. La seva primera missió és desvelar la identitat del talp que està col·laborant amb l'etern enemic, els Estats Units. Nate, un agent de la CIA, serà el seu primer contacte.
Gorrión rojo es desmarca de manera valenta de les directrius dominants en el Hollywood actual. La seva trama desassossegant no s'aferma en l'espectacularitat de les seqüències d'acció (mínimes) i s'inclina, al contrari, per una dimensió ombrívola declaradament adulta (i incòmoda). La seva violència, seca i gens complaent, és totalment coherent amb la dissecció realista (i poc efectista) d'un univers tortuós, en què els seus habitants es mouen dins d'una ambivalència moral més que inquietant. Francis Lawrence (un director associat a la franquícia Los juegos del hambre) ha donat un gir radical a la seva filmografia, gens estimulant fins al seu darrer projecte, i ens ha proporcionat un thriller acurat i amarat d'un pessimisme inusual a Hollywood.
D'altra banda, Jennifer Lawrence (una de les actrius més carismàtiques i completes de la seva generació) no segueix el camí d'altres estrelles femenines (reciclades en superheroïnes de cinema d'acció) i ens regala una caracterització tan penetrant com impecable.
Estats Units, 2018. Suspens, espionatge. 161 minuts. Direcció: Francis Lawrence. Guió: Justin Haythe, a partir de la novel·la de Jason Matthews. Intèrprets: Jennifer Lawrence (Dominika Egorova), Joel Edgerton (Nate Nash), Matthias Schoenaerts (Ivan Egorov), Charlotte Rampling (Matron). Pantalles: Bages Centre (Manresa), Guiu (la Seu) i Multicines (Abrera).
