Notícies | Cine

«15:17 Tren a París»: Amb el terror a bord

Clint Eastwood narra l'intent d'atac terrorista en un tren en direcció a París el 2015
0 vots
Imatge dels protagonistes. Imatge Promocional

Imatge dels protagonistes. Imatge Promocional

En els seus darrers films, fa la sensació que Clint Eastwood s'hagi decidit a dur a la gran pantalla relats basats en les llums i ombres que han projectat les vides de personatges reals, ja siguin populars arreu del món, com el Nelson Mandela d'Invictus (2009) o el director general de l'FBI a J. Edgar (2011), o éssers anònims als quals un fet inesperat sacseja la quotidianitat, tal com ens va mostrar amb el soldat nord-americà de la controvertida El francotirador (2014) o el pilot aeri que va aconseguir realitzar un miraculós aterratge a Sully (2016). Amb 15:17 Tren a París, el veterà cineasta no tan sols continua aquesta línia dar-rerament traçada en la seva filmografia, sinó que l'augmenta fins al punt de fer protagonitzar el film als veritables protagonistes d'allò succeït, tres éssers anònims que es van convertir de la nit al dia en herois i que ara se situen per primer cop davant d'una càmera, en un intent per part del director de reflectir amb la màxima versemblança un viatge que hauria pogut esdevenir una autèntica carnisseria.

El 21 d'agost del 2015, un tren amb més de cinc-cents passatgers a bord realitzava el trajecte entre Amsterdam i París. Mentre travessava el nord de França, el tren va fer una parada en una estació i, entre altres viatgers, hi va pujar un ter-rorista armat amb un rifle d'assalt kalàixnikov, una pistola Luger, una desena de carregadors i un cúter.

El seu objectiu era assassinar el màxim nombre de passatgers possible però, sortosament, dos militars nord-americans, Spencer Stone i Alex Skarlatos, i el seu amic -el també nord-americà Anthony Sadler- van adonar-se ràpidament de les intencions del terrorista i van aconseguir reduir-lo sense que s'hagués de patir cap baixa ni cap ferit. 15:17 Tren a París no tan sols ens relata els fets ocorreguts en aquell trajecte que protagonitzaren els tres amics (i que ells mateixos es van encarregar de narrar en un llibre autobiogràfic), sinó que també ens porta fins a la seva infància per mostrar-nos com va néixer la seva amistat.

De la mateixa manera que l'elenc artístic de 15:17 Tren a París està encapçalat per debutants, l'apartat tècnic també inclou la guionista novella Dorothy Blyskal i una banda sonora de Christian Jacob, que només havia col·laborat amb Eastwood a Sully.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook