Telèfons mòbils, televisors de plasma, ordinadors portàtils i un munt de dispositius electrònics que utilitzem habitualment contenen un comú denominador: el coltan. Sense aquest preuat mineral, cap d'aquests aparells funcionaria ni evolucionaria amb la celeritat que ho fan actualment, ja que el coltan esdevé l'element imprescindible per a la fabricació la majoria dels seus components. Al Congo es concentra el vuitanta per cent d'aquest mineral anomenat ja l'or negre del segle XXI, un fet que ha dut a l'explotació abusiva d'aquelles terres i, sobretot, a una lluita esfereïdorament sagnant per controlar-ne l'extracció que ha comportat milions de morts en una guerra sense treva.

Aquesta és l'esgarrifosa premissa amb què parteix el relat d' El cuaderno de Sara, film on se'ns narra el viatge que emprèn una dona anomenada Laura fins al Congo tot buscant la Sara, la seva germana desapareguda.

Com a úniques pistes per iniciar aquesta recerca, la Laura disposarà d'una fotografia on es veu la seva germana en un poblat miner mentre treballava com a cooperant per a una ONG, i un diari amb anotacions que va fer abans de desplaçar-se fins al continent africà.

D'aquesta manera, la Laura s'enfrontarà a una realitat totalment desconeguda per a ella com és un territori dominat pels se-nyors de la guerra i els exèrcits dels nens soldat i, de retruc, a conèixer de primera mà els pensaments i emocions de la seva germana a través del seu quadern, sentiments que havien quedat amagats a causa de la distància emocional que s'havia creat entre ambdues.

Dirigida per Norberto López Amado (cineasta molt habituat al format televisiu però també capaç de realitzar una petita joia com el documental ¿Cuánto pesa su edificio, Sr. Foster?), El cuaderno de Sara té la producció de Telecinco i del gironí Edmon Roch (a través d'Ikiru Films), i el guió és del col·laborador habitual d'Álex de la Iglesia, Jorge Guerricaechevarría.