Notícies | Cine

CRÍTICA | «El gran showman» proposa seqüències musicals virtuoses

La cridanera i sumptuosa opera prima de Michael Gracey aposta per l'espectacle pur i dur per explicar la història de l'empresari novaiorquès que va impulsar la creació del circ modern
09-01-2018 10:55
0 vots
«El gran showman». Imatge promocional

«El gran showman». Imatge promocional

El 2017 va començar amb l'esclat de La La Land (un dels millors musicals de les últimes dècades) i va cloure amb l'estrena d'una altra mostra significativa d'aquest gènere, El gran showman. Aquest títol s'inspira en la figura verídica i llegendària de P. T. Barnum (1810-1891), un empresari novaiorquès que va impulsar la creació del circ modern. Aquest carismàtic (i polèmic) personatge ja fou tractat cinematogràficament en la poc coneguda El poderoso Barnum (1934) i també inspirà un musical que s'estrenà el 1980 a Broadway. La seva nova recreació a la pantalla gran no té, però, res a veure amb aquest muntatge escènic. El gran showman opta, d'entrada, per les convencions del cinema biogràfic (il·lustra les victòries i les derrotes d'un somiador), però queda molt clar, des de la primera seqüència, que les intencions del director, Michael Gracey, no són precisament ni aprofundir en les contradiccions d'un gran manipulador ni en la intolerància social envers els diferents (hi ha pinzellades que recorden el mític Freaks, de Tod Browning). Aquesta cridanera i sumptuosa opera prima (l'autor va col·laborar en els efectes digitals de Moulin Rouge) està més a prop de l'esperit pop que del classicisme i aposta decididament per l'espectace dur i pur. I és en aquesta parcel·la on podem gaudir totalment d'una grandiositat formal aclaparadora que se sustenta en seqüències musicals virtuoses (l'obertura i, sobretot, l'escena acrobàtica amb Zendaya i Zac Effron) i en un bon grapat de cançons dotades d'una inqüestionable força i màgia, escrites per Benj Pasek i Justin Paul, el tàndem que excel·lí a La La Land.
Compartir en Twitter
Compartir en Facebook