Spider-Man, un de les grans icones de Marvel i una de les creacions del mític Stan Lee, fou durant massa temps incomprensiblement oblidat per la pantalla gran. Però el cinema nord-americà ha compensat aquesta llarga absència en els darrers tres lustres, en que l´Home Aranya ha protagonitzat un total de sis llarmetratges.
Després de la notòria trilogia impulsada per Sam Raimi (excel.lí, sobretot, el segon títol), Hollywood es va treure de la màniga un "reboot" (reinici) amb The Amazing Spider-Man 1 i 2. I ara el festival de l´Home Aranya segueix amb l´irrupció d´una nova franquícia, Spider-Man: Homecoming.
El film ens descriu un Peter Parker adolescent que torna a casa de la seva tieta i rep els consells del seu mentor, Tony Stark. L´aparició del villà Vulture l´obligarà a descobrir totes les seves excepcionals aptituds.
Jon Watts, un director que procedeix del cinema de baix pressupost i que havia cridat l´atenció amb la curiosa Coche policial, es despenja amb un energètic, sorneguer i juganer encreuament de epopeia de superherois i de cinema juvenil. I així, el realitzador nord-americà ens sorprèn gratament amb una fantasia espectacular que regalima una desimboltura i un humor que recorden les pel.lícules de John Hughes (l´autor de cintes tan influents com El club de los cinco i Todo en un día), un dels màxims representants del cinema adolescent dels anys vuitanta i noranta i un dels models reconeguts per Watts a l´hora de teixir les primeres aventures de Peter Parker.
Estem davant d´una superproducció certament atractiva i diferent que s´aparta sensiblement dels patrons dominants en el subgènere del cinema de superherois.
El to distès més innocent i vital s´apodera d´un relat en que no apareix cap personalitat turmentada i traumatitzada.
