Edgar Wright deu la seva fama de cineasta arriscat i innovador gràcies a l'anomenada Trilogia del Cornetto, formada per Shaun of the dead, Arma fatal i Bienvenidos al fin del mundo, i a un títol tan de culte com Scott Pilgrim contra el mundo. A Baby Driver s'emmiralla en el cinema d'acció dels 70 per oferir un veritable recital d'humor i diversió.
En Wright, el cinema és sempre subversiu, enginyós i autoconscient de les seves nombroses referències, i Baby Driver no n'és una excepció: partint d'una premissa clàssica del gènere (el lacònic conductor especialitzat en fugides posteriors a atracaments), el cineasta britànic conjuga diferents estils i aconsegueix mantenir l'espectador clavat a la butaca. El seu protagonista, a qui tothom anomena Baby per la seva joventut, es passa el dia escoltant música a través dels seus auriculars, però és la seva particular manera de desconnectar del món de lladregots i traïcions que habita. Mentre es prepara per al que ha de ser el cop de la seva vida, Baby s'enamora d'una noia i haurà de prendre decisions molt dràstiques si vol portar una vida més normal.
Amb una banda sonora i un muntatge absolutament prodigiosos, Baby Driver torpedina uns quants tòpics del gènere i aconsegueix un estil propi que molt probablement la convertiran en una pel·lícula de referència. Un altre dels seus plats forts és un gran repartiment encapçalat per Ansel Elgort (el magnífic protagonista de Bajo la misma estrella), Lily James, Jamie Foxx, Jon Hamm, Kevin Spacey, Eiza González i Jon Bernthal, que aviat estrenarà a Netflix la pròpia sèrie de The Punisher.
