Fa un parell d'anys el cineasta Jaime Rosales explorava a Hermosa juventud una història d'amor entre dos joves que lluitaven per mantenir-se junts a pesar de les dificultats (sobretot econòmiques) que planaven en la societat espanyola a causa de la profunda crisi i de com aquests condicionants acabaven, finalment, sacsejant la relació de parella.
Amb Amar, el madrileny Esteban Crespo parteix d'un punt de partida similar per explicar una història d'amor entre adolescents i les seves derivades. El context social també se situa en les dificultats econòmiques a causa de feines intermitents i mal pagades i en la nova manera de relacionar-se amb les noves tecnologies. De fet, aquest àmbit (el tecnològic) és el que més ha desenvolupat Crespo en el moment d'encarar un guió que pren com a base un curtmetratge previ que, amb el mateix títol, va rodar l'any 2005, una època en què les xarxes socials no eren ni molt menys el que són avui en dia i, per tant, no incidien en el relat. Per aquest motiu, Crespo va decidir submergir-se en aplicacions com Facebook o Instagram per a copsar com es relacionen els adolescents actuals, una experiència que li va servir, de retruc, per conèixer a María Pedraza i convertir-la en la protagonista principal del seu llargmetratge, juntament amb Pol Monem.
Amar ens ofereix el clàssic relat d'ascens i caiguda de l'anomenat primer amor, i inicia la història en el punt àlgid de relació i es desgrana mica en mica el seu deteriorament per factors propis, com la manca de maduresa o la inseguretat, i de causes externes com el pes de la família o les necessitats econòmiques. Crespo debuta en el llargmetratge amb Amar, però ja compta amb una àmplia experiència com a director de curtmetratges que l'ha dut a guanyar el premi Goya i estar nominat als Oscar per Aquel no era yo (2012), on tractava el tema dels nens soldats a l'Àfrica. A banda de la seva parella protagonista, Amar té la participació de Nacho Fresneda ( El ministerio del tiempo), Gustavo Salmerón ( Gente en sitios) i la popular Natalia Tena.
