Les pel·lícules d'Álex de la Iglesia, un dels realitzadors més hiperactius del cinema espanyol, semblen un grup de rock que se sustenta en unes guitarres tan accelerades com desafinades; molta descàrrega de decibels i darrere d'aquesta explosió sonora? no res. El director basc ho torna a intentar (i naufraga altre cop) amb El bar.
El film aplega un grup ben dispar i estrafolari de personatges en un bar cèntric de Madrid. Un misteriós incident (un client és tirotejat quan surt de l'establiment) determina que els protagonistes (una pija, un hipster, un il·luminat?) quedin atrapats en una situació absurda. El punt de partida (un microcosmos patològic que esdevé una faula social) és atractiu i remet irremeiablement a una de les obres magnes de Luis Buñuel, El angel exterminador. Però l'autor de La comunidad desactiva ràpidament la bomba i el relat es perd pels ter-ritoris dramàtics més coneguts i previsibles.
El bar, com les patètiques (i mediocres) Balada triste de trompeta i La chispa de la vida, pretén bastir una farsa misantropa que desvetlli les dimensions més fosques i repel·lents de l'ésser humà. Però el creador bilbaí repeteix els mateixos errors dels films anteriors i, així, el seu esperpent apocalíptic degenera en un excés grotesc, decididament xaró i escassament corrosiu. Ja fa molt de temps que el prometedor artífex de títols com Acción mutante i El día de la bestia s'ha convertit en un pretensiós i nefast executor de «muntanyes russes» tan demencials i desmesurades com insofribles. Al final, la pel·lícula només és recomanable per als fans incondicionals del director del film.
Espanya, 2017. 100 min. Suspens, comèdia. Direcció: Álex de la Iglesia. Guió: Álex de la Iglesia i Jorge Guerricaechevar-ria . Intèrprets: Mario Casas, Blanca Suárez, Secun de la Rosa, Terele Pávez, Carmen Machi. Pantalles: Bages Centre (Manresa), Mont-Àgora (Santa Margarida de Montbui), Guiu (la Seu), Ateneu (Igualada) i Multicines Abrera
