El cinema espanyol insisteix en la vella formula de la comèdia xarona protagonitzada per estrelles populars. Es por tu bien desenrotlla el pla que ordeixen tres cunyats (un advocat adinerat, un paleta impulsiu i un treballador de banca impassible) per poder allunyar llur filles de les seves respectives parelles.
Es por tu bien constitueix la segona obra de Carlos Terón, amb un debut gens gloriós (Fuga de cerebros 2), un director que només pretèn conquerir al preu que calgui l´audiència més massiva. La cinta arrossega els ingredients més nefastos d´un tipus de comèdia que, dissortadament, s´ha extés en els darrers anys en els Estats Units i en la vella Europa.
La coartada de la irreverència i de la insolència dona la carta blanca perquè els guionistes i el director inundin la pantalla d´un humor de traç gruixut, teòricament provocador. I per acabar-ho d´adobar, la seva falsa mala bava es posa en evidència amb una conclusió tova i complaent que encaixa disciplinadament amb un discurs políticament correcte.
Es por tu bien només es pot agafar, arribat a aquest punt, a la qualitat innegable del seu tercet protaginista. José Coronado, Javier Cámara i Roberto Álamo són tres actots de raça i esplèndids. A més, hi trobem secundaris amb una clase indiscutible (Pilar Castro i Miki Esparbé, entre altres).
Però aquest reguitzell de notables comediants, amb un talent digne de millor causa, no pot evitar el naufragi d´un subproducte que recrea per enèsima vegada la "caspa" de la pitjor tradició del cinema espanyol. Absolutament prescindible.
