Només uns minuts de projecció són suficients per demostrar que estem davant d'una pel·lícula diferent i davant d'un autor personal i que sap el que porta entre mans. Si es para atenció, a més, en els dos llargmetratges previs del director, l'esplèndida òpera prima ´Puedes contar conmigo' i la suggestiva 'Margaret', la més pura lògica s'obre pas i tot adquireix un innegable sentit.

Perquè, en efecte, el guionista i director Kenneth Lonergan ha forjat en el seu tercer treball un producte de considerable envergadura que és una de les grans sorpreses dels Oscars, amb sis nominacions que inclouen, amb tota justificació, els de millor pel·lícula , director, guió original, actor principal (Casey Affleck), actor de repartiment (Lluc Hedges) i actriu de repartiment (Michelle Williams).

Serà difícil que marxi de Hollywood amb les mans buides. El més sorprenent, però, és que aquest era un projecte que va néixer perquè debutés com a director l'actor Matt Damon, però que les circumstàncies ho van impedir en benefici d'un Lonergan que primer va entrar com a guionista i, finalment, després del no definitiu del guanyador de l'estatueta al millor guió per El indomable Will Huntig, va assumir, així mateix, la realització. D'aquesta manera, per sort per a l'espectador, s'entra de ple i amb una enorme seguretat en els dominis d'un drama familiar que atrapa completament.

I ho fa gràcies a la tasca d'Affleck, que aporta una consistència tremenda a un personatge més que complex. Es tracta de Lee, un jove conserge de família treballadora de la petita ciutat nord-americana de Manchester, encara que establert a Boston, que no travessa els millors moments, ni molt menys. És més, acaba de saber que el seu germà gran ha mort inesperadament d'un atac al cor i, per a sorpresa seva, el difunt el va designar com a responsable legal de tots els seus béns, cosa que el converteix de fet en tutor del seu nebot, que té 16 anys, fins que sigui major d'edat. La pel·lícula comença precisament en aquestes circumstàncies que no fan més, en principi, que abonar el terreny de la crisi.