M. Night Shyamalan esdevingué al principi del segle XXI un dels reis indiscutibles del cinema fantàstic. Esperàvem les seves pel·lícules amb candeletes perquè ens proporcionava en cadascuna d'elles (El sexto sentido, El protegido, Señales, El bosque...) unes dosis ingents de prodigi creatiu. Però, dissortadament, la seva bona estrella va decaure paulatinament fins a perpetrar engendres com Airbender: El último guerrero i After Earth. Tanmateix, vam tornar a reconèixer el director nord-americà amb arrels hindús fa dos anys amb la correcta La visita. I ara ens ofereix un llargmetratge, Múltiple, que aplega novament moltes de les seves obsessions i algunes de les seves virtuts. El seu darrer film ens submergeix en la ment d'un psicòpata summament intel·ligent i complex, Kevin, que es visita amb una psiquiatra i exhibeix vint-i-tres personalitats diferents. El seu abisme interior es dispara quan segresta tres noies adolescents.
Night Shyamalan, fidel a la marca de la casa, conjumina ingredients del thriller més claustrofòbic i del terror més laberíntic per bastir un exercici de suspens tan impactant com ambiciós. El famós cineasta exhibeix novament un domini impecable en el disseny d'una atmosfera sòrdida i torbadora. I també segueix dosificant hàbilment els cops d'efecte. D'altra banda, James McAvoy està brutal amb un camaleonisme demolidor. Múltiple no decebrà els amants de les filigranes desassossegants que ens deixen clavats a la butaca d'ençà el primer minut fins al final. Però també s'ha de reconèixer que l'autor de La joven del agua està lluny de les seves millors obres perquè abusa d'una pretensiositat suposadament analítica i es perd en disgressions psicologistes (les arrels de la malaltia de Kevin).
