Tot i sustentar-se en una trajectòria de gairebé vint anys amb espectaculars èxits de taquilla com 'Shrek' i 'Madagascar', el cert és que la factoria d’animació Dreamworks ha acusat en els darrers anys una alarmant manca d’imaginació i un conformisme exasperant a l’hora de treure suc als seus animadors a base de seqüeles de títols pretèrits.

Malgrat que aquestes darreres propostes han gaudit d’una més que digna acceptació per part del gran públic (i fins i tot alguna d’elles, com la segona entrega de 'Com ensinistrar el teu drac', esdevenen obres notables), el cert és que calia un canvi radical de rumb, i encara més tenint en compte que 'Home', la seva darrera aposta, va ser un sonat fracàs en tots els nivells.

D’aquesta manera, 'Trolls' s’erigeix com una ferma aposta que no dubta a fer una mirada al passat: primerament, a l’hora de rescatar de l’oblit uns ninots que van ser molt populars a la segona meitat del segle XX als Estats Units i, en segon lloc, pel fet de tornar al gènere musical, un àmbit que Dreamworks no trepitjava des de la seva primera incursió en el món de l’animació, amb 'El príncipe de Egipto'.

'Trolls' trasllada l’espectador al món on viuen aquestes alegres i juganeres criatures, on la felicitat i la festa perpètua esdevé el pa de cada dia fins al moment en què els malvats Bergens (uns éssers que només són feliços amb un troll en el seu estómac) decideixen elaborar un pla per exterminar-los. Per evitar que els seus amics siguin devorats pels Bergens, la princesa Poppy, l’optimista líder dels trolls, i el seu pol oposat, el paranoic Branch, hauran d’embarcar-se en una perillosa aventura que els portarà molt més enllà de l'únic món que sempre han conegut.

Dirigida per Mike Mitchell (responsable de la darrera entrega de 'Shrek'), 'Trolls' té una espectacular banda sonora que inclou des de temes inèdits interpretats per cantants com Justin Timberlake fins a clàssics de grups com The Doors i The Who.