La filmografia, eternament controvertida i qüestionable d’OIiver Stone, s’ha apropat a tot un seguit de personalitats paradigmàtiques dels Estats Units ('Nacido el 4 de julio', 'JFK', 'Nixon'...) i ha dibuixat un fresc inmens (i crític) de la història moderna d’aquest país.

Era inevitable, doncs, que l’ambiciós realitzador estatunitenc es veiés seduït per la figura apassionant (i emblemàtica) d’Edward Snowden. Aquest brillant analista de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) esdevingué un activista antisistema quan el 2013 denuncià públicament l’espionatge indiscriminat a que estem sotmesos tots els ciutadans del planeta.

Snowden es convertí inesperadament en un traïdor pel govern nord-americà i un heroi per la resta. Stone reconstrueix l’apassionant evolució personal del protagonista (encarnat convincentment per Joseph Gordon-Levitt) i teixeix un thriller polític amb unes repercussions gegantines. 'Snowden' respon perfectament als conceptes ideològics de Stone, que representa l’ala més progressista i heterodoxa de Hollywood, però es desmarca, expressivament, del seu estil més recognoscible.

I així, la seva consabuda desmesura, amb una irritant tendència cap a la grandiloqüència, és reemplaçada en aquesta ocasió per una intriga de baixa intensitat, desenvolupada amb una posada en escena massa tèbia. Els títols anteriors del seu director podien agradar o no, però no et deixaven indiferent perquè tenien una empremta molt acusada. Però en el seu darrer projecte, l’artífex de 'Wall Street' ens sorprèn perquè s’ha domesticat cinematogràficament i ha rodat un biopic massa pàlid que podia haver signat perfectament, amb la seva escriptura correcta i asèptica, qualsevol artesà impersonal.