Possiblement encara li falta un bon tros de camí per apropar-se a Wes Craven i tot l´univers que aquest cineasta va generar al llarg dels anys vuitanta i noranta, però el cert és que James Wan ha anat teixint una filmografia tant en la direcció com en la producció farcida de títols solvents i (encara més important per un productor) de pressupostos ajustats amb molt bona acceptació per part del gran públic. Després de Saw, Insidious i encara amb la seqüela d´Expediente Warren recent, Wan cedeix el testimoni en aquesta ocasió al director David F. Sandberg.

D´origen suec, Sandberg s´estrena en el terreny del llargmetratge i aprofita un curt que va dirigir en el seu país natal, Lights out, en el qual es relatava en només tres minuts com una dona es veia amenaçada per una ombra estranya tant bon punt es disposava a tancar els llums per anar a dormir. Partint d´aquesta premissa, Nunca apagues la luz ens duu fins al personatge de la Rebecca, una noia que sembla que finalment ha superat el seu temor a la foscor després d´haver-se mudat de casa i d´haver entrat a l´edat adulta. El cas és, però, que en aquesta nova etapa serà en Martin, el seu germà petit, el que comenci a experimentar aquestes estranyes sensacions en el moment de tancar la llum de l´habitació per posar-se a descansar. Tanmateix, en aquesta ocasió la Rebecca està decidida a fer front al perill i descobrir la realitat que s´oculta darrere dels aterridors incidents.

Film que combina el terror amb alguns apunts còmics, Nunca apagues la luz té un repartiment artístic format per, entre d´altres, Teresa Palmer (Memorias de un zombie adolescente), Gabriel Bateman (Annabelle) i Maria Bello (Una historia de violència, The company men).