Un llargmetratge protagonitzat per Tom Hanks gairebé sempre fa una mica de por... però, després de la magnífica El puente de los espías, torna a interpretar una alta proposta mínimament estimulant. Esperando al rey es basa en una novel.la de Dave Eggers (Un holograma per al rei), publicada el 2013, que ha estat versionada a la pantalla gran pel propi escriptor. Alan Clay és un executiu nord-americà, immers en una profunda crisi vital, que viatja a l´Aràbia Saudí per poder vendre al seu monarca un sistema de comunicacions revolucionari. Però els negocis -i la resta de qüestions quotidianes- es regeixen en aquest país a unes normes més que desconcertants. L´arrencada del film és vertiginosa i accelerada (un deliri amb el fons musical dels Talking Heads), però el seu to canvia aviat i adopta l´estructura d´una tragicomèdia que indaga en les tensions psicològiques i morals del nostre temps.
El seu director, Tom Tykwer, va cridar l´atenció fa divuit anys amb la seva opera prima (Corre, Lola, corre), un artefacte postmodern, i la seva trajectòria posterior ha estat farcida d´alts i baixos. El director alemany ja demostrà a la notòria El perfume que podia ser un bon adaptador de novel.les reeixides. I ho confirma amb Esperando al rey. Malgrat que la seva mirada crítica sigui poc incisiva (hi manca una mica més d´ambició creativa), està visualitzada amb una envejable agilitat i s´imposa com un puzle impetuós que fusiona harmònicament diferents temps narratius. I parla de qüestions transcendents amb un estil sorneguer, desimbolt i gens pompós.
Tom Hanks està molt convincent com l´ésser patètic que personifica perfectament l´antiheroi paradigmàtic sorgit del neocapitalisme del segle XXI.
