Ja fa dues dècades (dues!) que Roland Emmerich es va convertir en l´alemany més sol·licitat de Hollywood gràcies a Independence Day, posada al dia de la ciència-ficció dels anys 50 que compensava el seu eixelebrat patriotisme amb unes bones dosis de diversió autoconscient. La seva seqüela arriba firmada pel mateix Emmerich i un argument la mar de previsible, com ha de ser.
Al capdavall, quan vas a veure una seqüela com Independence Day: Contraataque no vols altra cosa que veure el mateix però més gran i sorollós. I potser és per això que Emmerich, que mai no ha deixat de fer la mateixa pel·lícula (a vegades molt bé, en d´altres afectat pel virus de la mediocritat), no s´ha esmerçat gaire a trobar una història amb cara i ulls. L´argument es resumeix en unes poques línies: després de trobar unes misterioses restes dels alienígenes que ens van intentar envair els anys 90, la Casa Blanca s´adona que estem davant un contraatac en tota regla. Com que Will Smith no la va voler fer, tenim el seu fill fictici al capdavant dels pilots; com que el President Whitmore ja no pot ser el Messies per la limitació de mandats, ara és la seva filla qui ostenta bona part del pes dramàtic de la funció. Com es pot veure, Emmerich ha seguit el manual i converteix el seu retorn a la saga en una picada d´ullet generacional que té molta fe en el seus resultats a taquilla, perquè Fox ja ha iniciat la preproducció de la tercera part. Al costat de vells coneguts com Bill Pullman, Jeff Goldblum, Vivica A. Fox, Brent Spiner o Judd Hirsch, a Independence Day: Contraataque destaquen nouvinguts com Liam Hemsworth, Jessie Usher o Maika Monroe, la magnífica protagonista de It Follows.
