Buscant en Nemo s´alça com una de les obres majors de la Pixar, un dels segells imprescindibles per entendre el millor cinema animat de les darreres dècades. Tretze anys després de la seva estrena, arriba la seva seqüela. Dory, el peix blau amb amnèsia que ja va aparèixer en el títol anterior, es converteix ara en la protagonista. Amb la col·laboració de Nemo i de Marlin, se´n va fins a l´Institut Marítim de Califòrnia per poder recordar la seva infantesa i trobar la seva família. El film empra, doncs, el mateix concepte que Buscant en Nemo però en la direcció inversa: en aquesta ocasió narra la recerca de la figura del progenitor per part d´una filla.
Andrew Stanton, director del film precedent i uns dels realitzadors més brillants de la Pixar (va signar Bichos i la portentosa WALL-E), torna a exhibir el seu immens talent en aquesta nova epopeia familiar que ens parla amb desimboltura dels sentiments més íntims i profunds. Una soltesa narrativa i una riquesa visual estan al servei d´una història poderosa i d´uns personatges encantadors (amb una menció especial per al pop amargat) i el resultat final s´erigeix en una aventura marina tan fascinant i divertida com emotiva. La gran productora americana ha recuperat el seu nivell excels, després d´una etapa amb certs alts i baixos, i amb Buscant la Dory ens captiva novament amb una amalgama de lleugeresa i de gravetat gairebé perfecta. Una altra perla animada enlluernant, molt recomanable per als nens d´un a cent anys.
