Ja fa força temps que Tom Tykwer va deixar de ser la gran promesa del nou cinema alemany per cercar altres latituds que li proporcionessin relats ambiciosos, pressupostos folgats i elencs artístics de renom. A pesar que de tant en tant torna al seu país per demostrar que encara pot considerar-se un autor (com en la gens menyspreable Three) i que sempre s´ha erigit en un cineasta prou correcte faci el que faci, el cert és que l´alè fresc que destil·laven títols com Corre, Lola, corre o La princesa y el guerrero ja s´ha evaporat amb avidesa.

Amb Esperando al rey, Tykwer no deixa de seguir el camí que ell mateix es va marcar en un moment determinat de la seva filmografia: prendre com a punt de partida un relat de cert prestigi (en aquest cas, un relat del novel·lista i editor nord-americà Dave Eggers), aconseguir (a banda de la vessant alemanya) cert finançament i distribució als Estats Units i, sobretot, convèncer un actor de renom per protagonitzar la història.

D´aquesta manera, Tom Hanks (qui ja havia col·laborat en títols previs del director com El atlas de las nubes) es posa en la pell d´Alan Clay, un empresari incapaç de triomfar en els negocis. L´home, pare i marit acabat de divorciar, decideix fugir de la recessió que viuen els Estats Units per traslladar-se a Aràbia Saudita, on el fet que l´economia es trobi en plena expansió pot proporcionar-li certes oportunitats. Allí, una empresa contactarà amb ell per oferir als mandataris saudites un servei de de telefonia hologràfica. Aquesta s´erigirà com la última oportunitat per evitar l´execució de la seva hipoteca, assumir les despeses de la matrícula universitària de la seva filla i aconseguir el reconeixement dels qui l´envolten.

Amb una banda sonora farcida de temes populars creats per grups com els Talkin Heads, la Electric Light Orchestra o The Communards, Esperando al rey té entre el seu elenc artístic l´actriu Tracey Fairaway (Eden, Sobran las palabras) o l´actor veterà Tom Skerrit.