Les anomenades buddy movies, pel·lícules protagonitzades per una parella de protagonistes masculins que solen ser de caràcters antagònics però que han d´unir les forces per resoldre alguna mena de contratemps, s´estenen a bastament al llarg de la història del cinema, principalment el nord-americà. Fou a final dels anys 70, però, quan aparegué el subgènere anomenat buddy cops, on l´acció s´inscrivia en un marc eminentment policíac. Walter Hill amb Límite: 48 horas i Danko: calor rojo o la nissaga protagonitzada per Mel Gibson i Danny Glover Arma letal n´esdevenen possiblement els exemples més destacats o, si més no, populars.

A banda de l´esmentat antagonisme, un altre element destacat d´aquests films sol ser el punt de comèdia amb què solen estar amanits, i en aquest aspecte sens dubte esdevé fonamental disposar de la complicitat i la química que es pugui desprendre de la seva parella protagonista i dels dots còmics que ofereixin. Si ens hem de basar en les crítiques provinents dels Estats Units o en la roda de premsa que oferiren al darrer Festival de Canes, sembla que tant Ryan Gosling com Russell Crowe compleixen amb escreix aquests objectius: Dos buenos tipos basa totes les seves possibles virtuts en l´estat de gràcia interpretatiu d´aquests dos actors. El relat ens porta fins a la ciutat de Los Angeles l´any 1977, on un detectiu privat en hores baixes anomenat Holland March i l´assassí a sou Jackson Healy sobreviuen com poden gràcies a l´ajut d´algun familiar o d´alguna ànima caritativa que s´apiada momentàniament d´ells. A banda de la seva afició per l´alcohol, ambdós personatges no tenen res més en comú, però serà en el moment en què tots dos es vegin immersos en la misteriosa desaparició d´una jove relacionada amb la indústria de la pornografia quan hauran necessàriament de col·laborar l´un amb l´altre per resoldre el cas, tot convertint-se, a més a més, en l´objectiu d´uns assassins d´allò més professionals.

Rere la càmera de Dos buenos tipos hi trobem el cineasta Shane Black, que té una llarga experiència en aquests tipus de relats, ja sigui com a director amb l´estimable Kiss Kiss, Bang Bang, o com a guionista de títols com la nissaga Arma letal o l´excessiva El último Boy Scout. Dos buenos tipos inclou, a més a més, un bon estol d´actors secundaris com ara la recuperada Kim Basinger, Matt Bomer (In Time, Magic Mike) o Yvonne Zima (Iron man 3).