El teatre ha estat sempre una de les principals fonts d´inspiració del cinema. No obstant això, és certament inusual que el mateix autor de la obra escènica sigui el responsable de la seva adaptació a la pantalla gran. Hi ha, però, excepcions distingides a la regla com David Mamet i la seva notable 'Oleanna', entre altres.

Marc Creuet va excel.lir el 2013 amb 'El rei borni', un dels fenòmens teatrals de la temporada. Aquest creador, amb una reconeguda trajectòria en el camp audiovisual (l´espai televisiu 'Pop ràpid'), s´ha atrevit a rodar una versió cinematogràfica del seu text.

El llargmetratge planteja una confrontació tan singular com imprevisible: en un sopar coincideixen casualment un botxí i la seva víctima. Un jove de pensament esquerrà coneix el policia que va disparar la bola de goma que va provocar la pèrdua del seu ull. Com reaccionarà davant del responsable del trauma que ha sacsejat fatalment la seva existència?

El director català basteix una peça de càmera, formalment austera i pràcticament amb un únic escenari, que pot recordar, d´entrada, una altra proposta teatral traduïda en imatges ('La muerte y la doncella', filmada per Roman Polanski).

El principal encert d´'El rei borni' rau en la seva capacitat per despullar-se de qualsevol retòrica ideològica i psicològica: no hi ha ni bons ni dolents, en una trama, amarada del sarcasme més negre, que no busca complicitats en l´espectador, sinó tot el contrari. Hi ha un distanciament analític i la càmera percep nítidament les febleses de dues parelles (la "progre" i la "garrula") igualment antipàtiques.

Un to excessivament caricaturesc (i grotesc) en determinats moments resta versemblança (en el tram final, especialmente) a un duel esperpèntic d´alt voltatge.