L´allau cinematogràfic de superherois no s´atura...i ja fa massa temps que ens ha saturat. La seva darrera mostra, Capitán América: Civil War, explota la nova formula d´aquest veritable subgènere: la concentració d´estrelles del còmic en una única pel.lícula. Una premissa que no va funcionar a la recent Batman v Superman: El amanecer de la Justicia.

El nou film dels germans Anthony i Joe Russo (van signar Capitán América: El soldado en invierno) narra la confrontació interna dels Venjadors. El Capità Amèrica i Iron Man esdevenen els líders dels dos grups enfrontats. Hi haurà una aparició espectacular, Spider-Man (encarnat per Tom Holland, el noi de Lo imposible). Aquesta guerra civil agafarà una nova dimensió quan entri en escena el sinistre baró Helmut Zemo. El llargmetratge adapta Civil War, una sèrie de set àlbums amb els dibuixos de Steve McNiven i els guions de Mark Millar, que es publicà el 2006.

Què aporta aquesta nova superproducció a un filó (l´univers Marvwel) que pateix una inflació flagrant? Res de significatiu. Els Russo pretenen oferir-nos un retrat psicològic dels traumes dels protagonistes (un tic molt repetit en el cinema de superherois filmat a la darrera dècada), però només destaquen a l´hora de concebre una posada en escena on la grandiloqüència digital és substituïda per una planificació àgil de les seqüències d´acció. Una epopeia musculosa prefabricada fins el detall més mínim, i per tant amb poc marge per la sorpresa, que només és recomanable per als incondicionals dels superherois a la pantalla gran...i de la meravellosa Scarlett Johansson, que encarna novament la Vídua Negra. I d´aquí dues setmanes arriba...X-Men. Apocalipsis: la festa continuarà per als conversos!