'Bienvenidos al norte' fou una modesta comèdia francesa que el boca-orella convertí en un veritable fenomen social. El seu èxit comercial, tan sorprenent com descomunal, generà un bon grapat de propostes similars. I així, després de l´inevitable 'Bienvenidos' al sur arriba 'Bienvenidos a Grecia'.

La pel.lícula està ambientada en una petita illa grega, Paladiki, que necessita construir una central elèctrica i un hospital. Es imprescindible per tal d´aconseguir aquest objectiu demanar un préstec a una banc alemany. Però els responsables d´aquest desconfien de la seriositat del grecs i per assegurar la seva inversió envien al petit indret mediterrani un dels seus empleats, el Jörg.

El discretíssim Aron Lehmann ha rodat aquesta producció germànica que es sustenta en tots els tòpics imaginables. Estem davant d´una nova comèdia costumista que explota sense cap indici de subtilesa i d´agudesa tots els clixés socials i culturals que descriuen el poble grec i l´alemany. El guió és més que previsible i introdueix tots els components del cinema del "bon rotllo" més primari i xaró. 'Bienvenidos a Grecia' no destil.la cap tipus d´encís (i de gràcia) perquè resulta una bagatel.la massa prefabricada que desenvolupa la seva premisa amb una realització tan rígida com insulsa. La crisi està inspirant moltes visions cinematogràfiques i la proposta de Lehmann suposa una aproximació a aquesta realitat amb un punt de vista tan relaxat com minúscul. El director no s´ha molestat en desenrotllar la seva idea amb un mínim d´agilitat narrativa i d´enginy verbal. Una altra mostra (i en van?) del "bonisme" més temible i ínfim que està contaminant les nostres pantalles a la darrera dècada amb subproductes oportunistes i irrellevants.