Objetivo: Londres constitueix la seqüela d´Objetivo: La Casa Blanca, una modesta producció d´Antoine Fuqua que s´estrenà fa tres anys. Aquesta franquícia reflecteix l´atmosfera paranoica i irrespirable que es respira cada vegada més en un Occident sacsejat per les noves conspiracions i amenaces. La pel.lícula arrenca amb els preparatius del funeral del primer ministre britànic, mort en estranyes circunstàncies. La cerimònia esdevindrà el punt d´encontre dels mandataris més poderosos del planeta. Una maquiavèl.lica organització prepara un atemptat gegantí que aspirà a desestabilitzar l´ordre mundial. El President dels Estats Units, el seu vicepresident , un cap del servei secret i una agent del MI-6 són les úniques persones que poden desbaratar aquest complot.
Babak Najafi (un director nascut a l´Iran i crescut a Suècia) ha pilotat aquesta coproducció angloamericana que es fonamenta en els esquemes més simples del thriller conspiratori. Objectivo: Londres no segueix, dissortadament, el model distingit del cinema nord-americà dels anys setanta (un dels grans referents del millor thriller rodat en les dues últimes dècades) i es decanta per l´estil més rudimentari. I així, la tosquedat visual i dramàtica impregnen i paralitzen aquesta mediocre mescla de suspens, política-ficció i cinema d´acció, que no funciona mínimament en cap dels seus nivells. És certament trist veure en una bagatel·la ínfima com aquesta a intèrprets de la talla d´Aaron Eckhart i Morgan Freeman, un actor prodigiós que fa massa temps que dilapida miserablement el seu innegable talent en productes infumables de tercera divisió.
