Steven Spielberg acostuma a alternar superproduccions que acaben instal·lades a l´imaginari col·lectiu amb pel·lícules aparentment més modestes que recreen episodis sovint poc coneguts de la història del segle XX. El seu nou treball recrea un cas real de la guerra freda.

Rodada amb un pressupost que qualificaríem de relativament baix (40 milions de dòlars, que ja ha recaptat amb escreix a la taquilla nord-americana) i de nou fent tàndem amb Tom Hanks, un dels seus actors predilectes, El puente de los espías se centra en la croada personal de James B. Donovan, un advocat de Brooklyn que es va veure immers, gairebé involuntàriament, en un dels incidents més tensos entre els Estats Units i la Unió Soviètica.

Donovan (Tom Hanks) és un advocat de Brooklyn que es veu involucrat en la guerra freda quan la CIA li encarrega la tasca de ser el mitjancer entre Estats Units i la URSS en l´intercanvi del pilot nord-americà Francis Gary Powers (Austin Stowell), capturat pels soviètics, per l´agent de Moscou Rudolf Abel (Mark Rylance). Amb l´únic objectiu de fer el que és just i correcte, aquest home ordinari i pare de família haurà de fer front a situacions extraordinàries i arriscar-ho tot en defensa de valors com la integritat, l´idealisme i l´honestedat.

Al costat de Hanks, en un d´aquells papers que fan pinta de reportar-li l´enèsima nominació a l´Oscar, trobem secundaris de la talla de Mark Rylance, Amy Ryan, Scott Shepherd, Sebastian Koch, Billy Magnussen, Eve Hewson i el veterà Alan Alda. Per cert que El puente de los espías és la primera pel·lícula de Spielberg des d´El color púrpura que no té banda sonora de John Williams; si allà l´escollit va ser Quincy Jones, aquí és el sempre eficaç Thomas Newman.