Woody Allen compleix 80 anys. I ho fa, tal com és habitual en ell des de fa dècades, amb nous projectes damunt de la taula però amb la novetat que en aquesta ocasió un d'ells -la sèrie de sis capítols que prepara per Amazon Studios- no està destinat a la gran sinó a la petita pantalla.

A l'espera de veure com se'n surt Allen en un mitjà que, especialment com a guionista, no li és totalment aliè però que està lluny de ser el seu ecosistema natural, cometem la gosadia de rebuscar entre les seves més de 50 pel·lícules per escollir 10 títols que aspiren a compondre un decàleg bàsic que resumeixi la filmografia essencial d'un cineasta genial i constant que segueix fidel a la seva cita anual amb la cartellera. I per molts anys.

Agafa els diners i corre (1969)

Virgil Starkwell, un total i complet inútil que acaba convertit en el pitjor lladre de bancs de la història, va ser el seu primer personatge. Tota una declaració d'intencions en una primera pel·lícula que va marcar no només la imatge d'Allen de cara al públic, sinó també el to de la seva filmografia més primerenca.

Annie Hall (1977)

L'any 1977 Allen va signar la que per a molts, entre ells els acadèmics de Hollywood, és la seva pel·lícula més rodona. Quatre premis Oscar va ser el premi que li va reportar la història d'Alvy Singer i la seva relació amb la magnètica, i també neuròtica, Annie Hall. Romàntica, a la seva manera, i memorable sens dubte.

Manhattan (1979)

Una carta d'amor a la seva ciutat i a la seva música que neix, segons va confessar el propi Allen de la seva afició per l'obra del compositor George Gershwin. Diane Keaton, Mariel Hemingway, Michael Murphy i Meryl Streep són alguns dels noms que acompanyen el cineasta a la pantalla en un dels títols més emblemàtics de la seva filmografia.

Zelig (1983)

Una genialitat en forma de fals documental en el qual Allen posa veu i rostre a Leonard Zelig, un camaleó humà, un home que farà el que sigui per encaixar. La increïble història de l'home canviant es va endur, entre altres reconeixements, el Premi Pasinetti a millor pel·lícula al Festival de Venècia.

Hannah i les seves germanes (1986)

Tres premis Oscar -millor actor de repartiment per a Michael Caine, millor actriu secundària per Dianne Wiest i millor guió per al propi Allen- van ser la collita d'aquesta lúcida comèdia familiar d'històries creuades i embolics sobre tres germanes de Nova York.

Misteriós assassinat a Manhattan (1993)

Diane Keaton, Alan Alda, Anjelica Huston i Jerry Adler formen, al costat del propi Allen, els elements que s'aniran entrellaçant el que possiblement és el thriller més hilarant de la història del cinema.

Bales sobre Broadway (1994)

Dianne Wiest va aconseguir l'Oscar a la millor actriu de repartiment gràcies al seu treball en aquesta comèdia ambientada al món del teatre en la qual Allen barreja de nou art i crim amb molt encert. El personatge de Cheech, el sicari amb un talent sense igual per a la dramatúrgia al que dóna vida Chazz Palminteri, és sens dubte una de les composicions més genials de la seva filmografia.

Desmuntant en Harry (1997)

Una altra nominació al millor guió per a Allen amb aquesta àcida comèdia parodia-homenatge a Bergman en la qual dóna vida a un escriptor que, donades les excessives referències autobiogràfiques que inclou en els seus treballs, no és gaire estimat per la seva família i els amics.

Match Point (2005)

Allen va viatjar a Londres per a major glòria de la seva filmografia i de Scarlett Johansson, la seva nova musa, per compondre un drama romàntic brillant amb tocs de thriller fosc que es diferencia del to general de la seva filmografia. El menys Allen de tots els Woody Allen i per no pocs crítics, el millor.

Mitjanit a París (2011)

Ernest Hemingway, F. Scott Fitzgerald, Pablo Picasso, T.S. Eliot, Luis Buñuel i fins i tot Salvador Dalí es donen cita en aquesta deliciosa fantasia en la qual Allen submergeix al seu puntual alter-ego Owen Wilson en el que per a ell ha de ser estar molt a prop de ser el paradís. Una pel·lícula amb la qual va guanyar l'Oscar al millor guió original i que és la seva cinta més taquillera als Estats Units.