El nom de Grégory Levasseur pot ser que no resulti familiar per al gran públic, però resulta que és el guionista habitual del gran Alexandre Aja i, per tant, un dels responsables de joies del terror com Alta tensión i el remake de Las colinas tienen ojos. Ara debuta en la direcció amb La pirámide.
En aquest film de terror, el jove cineasta francès s´apunta al flirteig amb el subgènere del found footage, encara en plena forma després de l´èxit de cintes com Monstruoso. Però amb un al·licient afegit: si bé durant els primers 40 minuts, els de la presentació de context i personatges, no trenca en res amb produccions de la mateixa tendència, la darrera hora és un claustrofòbic exercici d´estil que atrapa l´espectador pel seu indiscutible vigor narratiu. És a dir, que no és cap meravella, però almenys transpira un cert coneixement del gènere i diverteix sense gaires complexos.
L´argument de la pel·lícula no aporta gaires sorpreses. Un equip d´arqueòlegs descobreix a l´inici del film una misteriosa piràmide que fins ara havia estat oculta a la vida. És, per descomptat, una troballa històrica, perquè a més permetrà conèixer dades inèdites de la cultura egípcia. Malgrat els recels d´alguns membres de l´equip, una expedició decideix entrar-hi per aprofundir en el descobriment. Però el que s´hi troben és una misteriosa criatura de matisos sobrenaturals que no està disposada a deixar-los escapar. A partir d´aquí, Levasseur fa el que s´espera d´ell: un encadenament d´ensurts molt efectius que treuen molt suc dels espais tancats i, sobretot, de l´enigmàtic origen del monstre, el més carismàtic de la funció.
Rodada amb quatre dòlars (en concret, 6,5 milions, molt pocs per a un producte així), La piràmide destaca per un bon embolcall tècnic i per la presència d´intèrprets com Denis O´Hare, Ashley Hinshaw (prometedora actriu vista a True Blood i al film Chronicle), Christa Nicola i James Buckley, un dels protagonistes de la sèrie britànica de culte The Inbetweeners.
