No hi ha temporada cinematogràfica que no tingui la seva corresponent dosi de Woody Allen. Encara amb el record proper de Blue Jasmine, Oscar per a Cate Blanchett, ens arriba un nou film que, en aquest ocasió, fuig del dramatisme per afrontar el gènere amb el qual Allen es troba més còmode.

Magia a la luz de la luna és una comèdia que suposa el retorn del cineasta nord-americà a França, després de Medianoche en París, en aquest cas a la selecta Costa Blava, concretament durant els anys 20, quan un mag anomenat Wei Ling Soo destaca com un dels més admirats del moment. Però rere la seva aparença sofisticada i oriental s´hi troba Stanley Crawford, un britànic arrogant i malcarat que no es creu res de la seva pròpia màgia. Un amic el convencerà per viatjar a la residència d´estiu dels Catledge, on s´hi troba la jove vident Sophie Baker, qui pretén contactar amb el difunt marit de la matriarca de l´indret. Crawford no es creurà les arts paranormals de Baker però acabarà totalment rendit i enamorat d´ella.

No és precisament la primera vegada que apareixen mags o espiritistes en les trames de Woody Allen, com en un dels segments d´Historias de Nueva York o a Scoop, quan va convertir-se ell mateix en el mag Splendini. També han aparegut hipnotitzadors i endevins diversos a Broadway Danny Rose, La maldición del escorpión de Jade, Alice i Conocerás al hombre de tus sueños, per exemple. I, com la resta de la seva filmografia, Magia a la luz de la luna torna a demostrar que Woody Allen té una enorme capacitat per arrossegar qualsevol actor cap als seus rodatges.

Tothom vol aparèixer en una pel·lícula d´Allen i els engrescats enguany són Colin Firth, oscaritzat per El discurso del rey, Emma Stone, a qui vam veure aquest darrer estiu a The amazing Spiderman 2: El poder de Electro, Catherine McCormack (Braveheart), Marcia Gay Harden, la veterana guanyadora de l´Oscar per Pollock, Jackie Weaver (El lado bueno de las cosas) i la carismàtica cantant alemanya Ute Lemper (Pret-a-porter). Tot i que els films de Woody Allen sempre acostumen a estrenar-se a festivals de cine, en aquesta ocasió es va optar per una estrena genèrica i discreta als Estats Units.

La crítica diu que el film aporta uns intèrprets fantàstics i una atmosfera encisadora, proporcionada per una fotografia excel·lent, però d´altres retreuen al film que busqui aprofitar els al·licients de Medianoche en París amb un argument poc original i que, tot plegat, lluny de resultar engrescador, sigui més aviat artificial i mancat de passió. Però, afrontem-ho, potser és la passió d´un home que fa literalment cinc dies, l´1 de desembre passat, va celebrar 79 anys...