Adrià Collado, Sergio Arias a «La que se avecina» i periodista. A «La Riera», és un dels protagonistes de «Dos a la carta», la nova pel·lícula del director català Robert Bellsolà, estrenada aquesta setmana als cinemes
Quanta gent li pronuncia correctament el cognom (kulladu)?
Em penso que mai de la vida l´he sentit pronunciar així. De fet jo mateix el pronuncio Collado [a la castellana].
Se sent més quallat o collat?
A la vida hi ha moments per a tot. Hi ha moments que et sents d´una manera o d´una altra. I també hi ha moments que et sents de puta mare.
Les dones el solen confondre i li demanen sexe a discreció?
Això només ho contestaré en presència del meu advocat.
No em digui si les correspon, home, només si l´hi demanen.
Sempre hi ha gent que confon una mica l´actor i el personatge. Però vaja, també feia d´homosexual a «Aquí no hay quien viva», una cosa compensa l´altra. No, en general no em confonen, saben que sóc una bona persona (riu).
Quant temps duraria vivint en un lloc com Mirador de Montepinar?
Una setmana, potser. A mi no m´agrada que m´emprenyin. Quan haig d´anar a una reunió de propietaris, em destaroto. No puc. Jo no molesto a ningú, però que no em molestin.
«Memòries d´Adrià» (Marguerite Yourcenar): «l´autèntic lloc de naixement és aquell on ens mirem per primer cop amb mirada intel·ligent. Les meves primeres pàtries van ser els llibres». I la seva?
La meva primera pàtria va ser el cinema Texas de Barcelona, els dissabtes a la tarda veient sessions dobles amb el meu pare.
Quan el va trucar un tal Bellsolà per una pel·lícula, el primer que va dir va ser: «i vostè qui és»?
Els actors estem habituats a parlar amb gent que no coneixem. Em van dir: t´ha trucat un director. Doncs molt bé, parlem-ne. I llavors el vas coneixent i dius: «collooons» (riu).
El film va d´un restaurant... especial. Hi ha molts farsants a la cuina?
A mi m´agrada la bona teca, anar a llocs pijos a menjar. Mentre mengi bé, m´és igual que siguin farsants.
Per fer negocis junts, com al film, és millor un broker o un pagès?
Un pagès. És més de fiar. No em refio gaire del món de l´especulació financera. La veritat és que em fa bastant fàstic.
I per governar un país?
Simplement és necessari algú amb empatia, sensibilitat, honestedat... O sigui, de moment no n´hi ha hagut cap que reuneixi les condicions necessàries.
