L'Arxiu Comarcal del Berguedà mostra a partir de l'1 de juny l'exposició "Paisatges - Panorames el·líptics de Patum", de Sergi Fernández, formada per vuit imatges en blanc-i-negre i de gran format captades l'any 2011 amb una màquina analògica i en 360º de visió.

Sergi Fernàndez ens sorprèn i captiva amb unes fotografies que aporten una estètica visual innovadora. "La càmera que gira" és un aparell que mitjançant un mecanisme que s´activa amb un cable, genera unes particulars imatges el·líptiques i panoràmiques.

El fet de treballar amb aquesta tècnica comporta una incertesa i un risc seductor, ja que la teoria de la imatge fotogràfica en aquest cas queda

enrere i els enfocs, enquadraments i totes les possibilitats i facilitats que actualment donen les càmeres digitals, queden anul·lades amb

aquest aparell. Tot i això, al fotògraf Fernández ho ha transformant en un repte visual, deixant-se seduir i captivar per l´emoció, l´adrenalina i

l´experimentació dins la plaça de la Patum, no tan sols com a patumaire, sinó també com a fotògraf.

El resultat estèticament és innovador i atractiu. Imatges en blanc i negre, amb figures i edificis deformants geomètricament, amb un punt

surrealista i oníric que transporta i captiva a l´espectador, permetent-te endinsar a la fotografia i viure la festa des de la primera línia de foc.

Sergi Fernández Bosch és un fotògraf berguedà jove, amb una vocació nascuda a partir del seu interès pel cartellisme, enfocat a la Patum. Sobre aquest tema van néixer les seves primeres fotografies creatives, l´any 2000, estaven lligades a les activitats de l´Agrupació Fotogràfica Taller d´Arts i Oficis de Berga; avui la fotografia ha esdevingut, de molt, la seva principal activitat.

De formació bàsicament autodidacta, aprèn amb la lectura d´imatges, l´experimentació constant i el debat amb altres fotògrafs.

Va utilitzar molt de temps amb la Pentax K-1000, no li passa el mateix amb les càmeres digitals, que evolucionen molt ràpidament, i que són

substituïdes abans d´imprimir massa caràcter a la seva obra. Mai va revelar fotografia química, i per a les seves fotografies digitals utilitza de

manera utilitària el programa Capture one per editar raw i el Photoshop, sense pretendre ser un virtuós d´aquests programes.

Havia realitzat dos projectes remarcables anteriorment, l´exposició "Hipersuper", una reflexió sobre els espais en els que es compren les

coses a les ciutats i "Únic, idèntic", en el que tractava de reflectir la personalitat de persones homònimes, i aprofundia en les identitats.

Apart ha anat fent altres activitats per definir els seus interessos i afinar la mirada. El 2010 va guanyar el premi per editar el cartell de Patum.