L'Arxiu Comarcal del Berguedà mostra a partir de l'1 de juny l'exposició "Paisatges - Panorames el·líptics de Patum", de Sergi Fernández, formada per vuit imatges en blanc-i-negre i de gran format captades l'any 2011 amb una màquina analògica i en 360º de visió.
Sergi Fernàndez ens sorprèn i captiva amb unes fotografies que aporten una estètica visual innovadora. "La càmera que gira" és un aparell que mitjançant un mecanisme que s'activa amb un cable, genera unes particulars imatges el·líptiques i panoràmiques.
El fet de treballar amb aquesta tècnica comporta una incertesa i un risc seductor, ja que la teoria de la imatge fotogràfica en aquest cas queda
enrere i els enfocs, enquadraments i totes les possibilitats i facilitats que actualment donen les càmeres digitals, queden anul·lades amb
aquest aparell. Tot i això, al fotògraf Fernández ho ha transformant en un repte visual, deixant-se seduir i captivar per l'emoció, l'adrenalina i
l'experimentació dins la plaça de la Patum, no tan sols com a patumaire, sinó també com a fotògraf.
El resultat estèticament és innovador i atractiu. Imatges en blanc i negre, amb figures i edificis deformants geomètricament, amb un punt
surrealista i oníric que transporta i captiva a l'espectador, permetent-te endinsar a la fotografia i viure la festa des de la primera línia de foc.
Sergi Fernández Bosch és un fotògraf berguedà jove, amb una vocació nascuda a partir del seu interès pel cartellisme, enfocat a la Patum. Sobre aquest tema van néixer les seves primeres fotografies creatives, l'any 2000, estaven lligades a les activitats de l'Agrupació Fotogràfica Taller d'Arts i Oficis de Berga; avui la fotografia ha esdevingut, de molt, la seva principal activitat.
De formació bàsicament autodidacta, aprèn amb la lectura d'imatges, l'experimentació constant i el debat amb altres fotògrafs.
Va utilitzar molt de temps amb la Pentax K-1000, no li passa el mateix amb les càmeres digitals, que evolucionen molt ràpidament, i que són
substituïdes abans d'imprimir massa caràcter a la seva obra. Mai va revelar fotografia química, i per a les seves fotografies digitals utilitza de
manera utilitària el programa Capture one per editar raw i el Photoshop, sense pretendre ser un virtuós d'aquests programes.
Havia realitzat dos projectes remarcables anteriorment, l'exposició "Hipersuper", una reflexió sobre els espais en els que es compren les
coses a les ciutats i "Únic, idèntic", en el que tractava de reflectir la personalitat de persones homònimes, i aprofundia en les identitats.
Apart ha anat fent altres activitats per definir els seus interessos i afinar la mirada. El 2010 va guanyar el premi per editar el cartell de Patum.
